IMATGES DE SANT PERE I SANT PAU

3.     

                         S. Pere 

                

               Situat en la façana amb el nº 2 del carrer S. Pere on va ser traslladat des del nº3 del mateix carrer fa ja alguns anys.

               És tracta d’una fornícula de dimensions reduïdes que allotja una imatge de Sant Pere. La fornícula esta tancada amb una porta de fusta amb un vitrall transparent que permet veure la imatge. D’esta forma resta al recés  de les inclemències del temps. L’escultura exempta de S. Pere es de reduïdes dimensions, sobre uns 40 cm. I d’escàs valor artístic, sembla d’escaiola i pintada, el seu valor és més bé sentimental.

               Simò Pere va nàixer a Betsaida a finals del S I  a. C. De pescador en el Mar de Galilea va passar a ser un del deixebles més destacats de Jesús. L’església catòlica el considera el  primer Papa basant-se en les paraules que li va dir Jesús: “Tu eres Pere , i sobre esta pedra edificaré la meua església, el poder de la mort no prevaldrà sobre ella, et donaré les Claus del Regne del cel...”(Mateu 16,18-19). Segons la tradició catòlica Pere va acabar els seus dies en Roma on va ser el primer bisbe. Ací va ser martiritzat en època de Neró (67 d.C.) en el Circ del turó Vaticà, on es creu que va ser soterrat i on Constantí  I el Gran, en el S. IV, va manar construir una Basílica. La seua festa es celebra el 29 de Juny.

               L’escultura presenta a un S. Pere vestit a l’estil romà, cobert amb túnica i damunt la toga. En la mà esquerra porta les claus,atribut amb el que sempre es representa a S. Pere. No és pot apreciar la part de la mà dreta perquè unes flors ho impedeixen. El cap està rodejat de l’aureola daurada. Predomina el color marró. Les claus són de color gris, que les fa destacar del conjunt.

4.     

         

              S. Pau

          

          Situat a la façana nº 13 del carrer Sent Pere.

          Com en el cas anterior també és tracta d’una fornícula excavada en la paret de dimensions reduïdes  on està col·locada una imatge, amb la forma d’escultura exempta, de S. Pau. La fornícula la tanca una porta de fusta amb un vitrall que permet veure la imatge interior similar a la de S. Pere però amb un estat més deteriorat.  Esta fornícula va ser reutilitzada després d’haver-se la trobat en una reforma de la façana. Probablement, i com en altres cassos va ser segellada durant la guerra civil.

           San Pau conegut també per el seu nom jueu de Saulo de Tarso va nàixer a Tarso entre el 5 i el 10 de la nostra era. És conegut també per “Apòstol dels gentils”. Encara que no va pertànyer al cercle dels primers dotze apòstols de Jesús té una gran importància dintre del primer cristianisme tant pel seu treball evangelitzador en importants centres urbans de l’Imperi romà (Antiòquia, Corint, Èfeso,Roma) com per la seua obra escrita: Primera epístola als Tesalonicensis, Epístola als filipensis, Primera i Segona epístola als Corintis, Epístola als gàlates entre altres. S. Pau va morir a Roma probablement decapitat en l’època del govern de Neró sobre l’any 60 d.C. Actualment es venera la seua tomba en la basílica de S. Pau d’Extramurs en Roma. La seu festa es celebra el 29 de juny junt a S. Pere.

            En esta imatge, de redüides dimensions, S.Pau va vestit amb la indumentària romana: una túnica i damunt la toga. Porta els atributs amb els quals se'l representa: l'espasa en la mà dreta i unes cartes escrites a l'esquerra. Un arc daurat rodeja el cap en senyal d santidat. Presenta bon estat.

           

      

RETAULE DE S.JOAN

           Situat a la façana nº 3 del carrer S.Joan o també carrer del forn de baix. És un poc més gran del que és habitual en els retaules d’este poble. Té 35 taulellets ( 7X5) Suposant que cada rajolet té uns 20 cm .de costat les dimensions del retaule serien 140X100. El retaule esta dintre d’un nínxol excavat en la façana i per accentuar la profunditat la vora està formada per 4 esglaons amb una gradació progressiva cap a dins i acaba amb el llistell blau en la ceràmica que envolta el plafó. En la part superior hi ha un fanal  del que penja una bombeta per la il·luminació i en la par inferior una barana resguarda els jardineres sobre una cornisa que sobreïx a la façana.

           S. Joan conegut per el Baptista va ser un predicador jueu coetani de Jesús de Nazaret, nascut en el S. I a. C. És considerat com un profeta per el cristianisme i el Islam. Segons els cristians és el precursor de Jesús, el que anuncia la seua vinguda i al que va batejar en el riu Jordan. El evangelis parlen d’ell així com de la seua mort decapitat per ordre d’Herodes Antipas. La seua festa se celebra el 24 de Juny. El retaule representa el moment del Baptisme de Jesús per S. Joan en el riu Jordan. Jesús està dintre del riu i Joan li tira l’aigua sobre el cap amb una conxa en el mateix moment ( segons  els evangelis) en el que s’obri el cel,apareix l’Esperit Sant en forma de colom i se sent la veu que diu: “ Tú eres el meu fill vollgut, el  predilecte”. S Joan apareix amb el seus atributs com son:el mantell  de pel de camell amb el que és cobreix. A la ma esquerra el pal amb creu rodejat pel filacteri amb unes lletres  que no es llegeixen bé, sols la paraula SANT i suposadament li continuaria el nom. I en la mà esquerra la conxa amb que batejava a la gent cercant el penediment i perdó dels pecats. Jesús plantat dintre del riu es cobreix amb un mantell. Els dos tenen el cap cercat per l’aureola símbol de  santitat i presenten uns cossos corpulents i musculosos. L’acte es desenvolupa en una escena formada per el riu, la riba i un fons cobert de vegetació i muntanyes. Al cap damunt el cel amb els raigs de l’esperit sant i uns núvols que parcialment el cobreixen. Els tests amb flors impedeixen veure la primera línea de rajolets i si tenen alguna signatura. Els colors dominant són: el bau de l’aigua, el verd dels arbres i el cel, els gris, marró i el rosat de la pell de Jesucrist. L’estat del retaule ceràmic és molt bo.

STOLPERSTEIN PER EDUARD GARRIGÓS SOLER

            Stolpersteine es un mot alemany que defineix una pedra en el camí que ens fa ensopegar però també és un projecte de l’artista alemany Gunter Demnig que consisteix en posar una pedra      ( cup de 10x10x10 cm de cement amb una cara xapada de bronze)  en la casa on va viure una persona que va ser deportat o assassinat en alguns dels camps de concentració nazis, per a que les persones que ensopeguen en alguna d’aquestes pedres fixen l’atenció en elles i així recordar la barbàrie  que va suposar l’holocaust i commemorar  a les persones  que malauradament ho van sofrir. Hui, un 25 de gener de 2020 s’ha col·locat un Stolpersteine  davant de la casa que va ser el darrer domicili d’Eduard Garrigós en Sabadell. Cal recordar que Eduard Garrigós va nàixer en Benilloba en 1909, d’ on va emigrar a Sabadell i un 27 de gener de 1941, fa exactament 79 anys, va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen on va romandre fins  a l’alliberació del camp en maig de1945, sofrint totes les vexacions, penes i horrors a que eren sotmesos totes les persones allà recloses. Esperem prompte tenir a Benilloba alguna llamborda que ens ho recorde.

RETAULE DE S. CRISTÒFOL

               Situat al carrer  S. Cristòfol nº 3

               El plafó presenta unes dimensions aproximades de 80X60 cm.  Amb 12 rajolets 4X3i està amb prou bon estat a excepció de dos rajols  de la banda inferior que estan partits per diversos llocs.

               Cristòfol ve del grec “Cristóforos” que significa “portador de Crist” .S.Cristòfol va ser un màrtir  de l’època de les persecucions del emperador romà Deci. Segons la llegenda era un cananita molt corpulent i de més de dos metres d’altura. Convertit al cristianisme va decidir servir a Crist ajudant a la gent a creuar un riu molt cabalós i perillós. Un dia al creuar a un xiquet xicotet al braç  el riu va créixer i el xiquet pesava tant que quasi no el podia portar. Quan va arribar  a l’altra ribera li va dir: “no crec que el món siga tan pesat com ho has estat tu” i el xiquet li va respondre:” tu no has portat al muscle el pes del món, sinó a l’home que el va crear. Jo sóc Crist, el teu rei, a qui tu has servit en este ofici”. Després el xiquet es va esvair.

               En el plafó ceràmic es representa a S. Cristòfol amb vestidures de l’època romana després de creuar el riu, amb un peu fora i amb Crist de xicotet al seu braç amb el dit cap amunt, en el moment del miracle. Amb l’altra mà subjecta la bola del món. Cristòfol l’escolta dirigint-li la mirada. Per mostrar-nos la seua grandària esta agarrat a una palmera d’una altura similar a la d’ell i un tronc de menys grossor que el seu braç. El cap el té rodejat amb l’aureola de sant. El fons el representa amb un paisatge  amb uns núvols negres i una muntanya obscura coronada per una edificació i també amb vegetació. En primer pla un riu amb moviment, representat per les petites ones  que s’alcen al correr l’aigua així com les ones circulars que envolten el seu peu. L’altre peu ja  la posat damunt terra una vegada atesa l’altra vora. A la part de baix el rètol  ens indica el nom del Sant i el de les persones que el van costejar. En este cas és veu que el plafó es fruit d’una devoció particular de dos germans.  El colors predominants són el blau, els verds en tonalitats obscures, el rosa i el groc per a Crist. El retaule està firmat per V. Abad.

                Vicente Abad Navarro va ser un ceramista castellonenc que va treballar en la ciutat d’Onda fins a l’any 1946 en que va morir. Açò i el nom de les dues persones fa que puguem situar el retaule en el primer quart del S. XX. En la darrera remodelació de la façana de la casa el plafó és va emmarcar amb rajols massissos de fang.

RETAULE DE SANT ANTONI

                 Situat en la façana de la casa nº8 del carrer S. Antoni.

El retaule consta de 20 rajolets (5X4) amb unes dimensions de  100X80 cm. aproximadament.  Està situat dintre  d’un nínxol el qual està emmarcat per una motllura. Una barana fa de jardinera. Este retaule té la particularitat de que esta dedicat als dos Sants Antonis: el S. Antoni de Padua i el S. Antoni Abad .En el plafó es representa  una simulació arquitectònica amb dos arcs lobulats sostinguts per tres columnes corínties  i en l’espai de cada arc és situa  un sant, en el de l’esquerra S. Antoni de Pàdua i en el dreta S. Antoni Abad. Els dos sants són venerats per les nostres terres i  sembla que ací no volien excloure a cap dels dos.

                S. Antonio de Pàdua va nàixer a Lisboa  sobre el 1191, en un principi va ingressar en l’ordre de S. Agustí on fa fer  els estudis sobre les Sagrades Escriptures i teologia d’alguns doctors de l’església com S. Agustí, també va estudiar els clàssics com Ovidi i Sèneca. Un succés en Marroc en el que van ser assassinats tres sacerdots  franciscans va fer que   entrara en l’ordre dels franciscans i adoptara el nom d’Antonio en honor a S.Antoni Abad (fins  este moment li deien Ferran). Va estar predicant al Marroc i després va estar en Itàlia, concretament en Assis on va conèixer a Francisco d’Assis. A partir d’ací és quan va començar a obtenir gran fama com a predicador. Va morir a Pàdua el 13 de Juny de 1231. En el retaule se’l representa amb hàbit franciscà i amb Jesús de xiquet al braç amb actitud de beneir, que fa referència  a la visita que li va fer Jesús quan estava sol resant a la seua cel·la. En l’altra mà porta una vareta d’assutzenes (lliris de S. Antoni), un altre atribut amb el que es representa. El cap dels dos  esta rodejat per el nimbe daurat. El fons de la imatge es blau sense cap motiu. Pràcticament té sols tres colors el rosa, el marró i el blau per al fons.  La seua festa es celebra el 13 de Juny.

                S. Antoni Abad va nàixer a Egipte, pertanyent al Imperi Romà, en el  251. A l’edat del 20 anys va vendre les seues possessions i ho va donar tot als pobres, després es va retirar a la vida ascètica. És considerat com el fundador de la vida monacal cristiana per la quantitat de deixebles que va tenir i va guiar en la seua vida eremítica. Va morir un 17 de gener del 356 després de viure 105 anys. L’Ordre de Cavallers de l’hospital de S. Anton” anomenada com hospitalaris es va posar sota la seua advocació. Esta ordre es va dedicar a la cura de persones amb infermetats contagioses com la lepra , pesta, sarna i el foc de S. Antón. El culte a S. Antón es va estendre molt i va ser important a les nostres terres. La seua festa es celebra el 17 de gener. En este retaule es representa a S. Antón amb l’hàbit dels antonians  i com una persona molt vella amb la barba blanca. Al fons esta la cova per a informar-nos de la seua vida eremítica, amb el llibre i la creu al seu interior. Porta un pal amb una campaneta a l’igual que portaven els empestats. Al seus peus esta el porc i un gos com a símbol de la seua relació amb els animals i el seu patronatge. En esta escena si que hi ha un intent de representar el paisatge amb la cova  i el terreny als seu peus amb una mica de vegetació. Els color de l’escena son el marró, el blau i el groguenc. En la part inferior del retaule esta el rètol que informa del nom dels dos sants.  

             En l’angle inferior dret apareix l’ inscripció “Azulejos Ramón Castelló” Valencia. Ceràmica valenciana on es fabricaria este plafó en la dècada dels anys quaranta del S. XX.

RETAULE DE S .MIQUEL

                 Situat en nº 17 del Carrer major. Front al carrer S.Miquel.

                 El plafó ceràmic té una altura aproximada de 1.20 m. Amb 24 rajolets (6x4) col·locats dintre d’una fornícula en la paret. La fornícula esta rodejada per un llistell d’escaiola que li dona profunditat. En la part superior hi ha una fanal i en la inferior  dos inscripcions també en ceràmica: la placa gran està formada per sis rajolets (2x3) emmarcats per un llistell i amb ornament vegetal en la part inferior, datada en 1863, anuncia que l’arquebisbe de Valencia, entre 1861 i1876,  En Mariano Barrio i Fernández, dona 80 dies d’indulgències  a la persona  que rese davant la imatge de S. Miquel. La segon placa, incrustada al costat de l’altra, i que  consta  d’ un sol rajol, té la mateixa   intenció de concedir indulgències però en este cas, el privilegi està concedit   per l’ arquebisbe de Valencia En Joaquin Company. Considerant que va ser arquebisbe entre 1800 i 1813, entre estos anys seria col·locada esta inscripció.

                S. Miquel és un dels quatre arcàngels junt a Gabriel, Rafael i Uriel. La esglèsia catòlica el considera patró i protector de l’església universal. Se’l representa amb espasa i com a guanyador sobre el dimoni.

               En este plafó apareix representat amb vestidures de soldat romà amb una mà sostenint una espasa ondulada i amenaçadora , amb l’altra mà amb una balança perquè segons la tradició es creu que l’arcàngel participarà en el juí final alhora d’avaluar les ànimes. L’arcàngel trepitja a un dimoni tombat sobre el foc de        l’ infern.

             Hi ha un intent d’omplir el fons amb un paisatge de núvols i cel sobre unes roques i una poca vegetació.

Destaquen els colors rosa, verds i blaus sobre el negre i marró fosc del dimoni.

            Tot el conjunt presenta bon estat. Probablement es pot datar el retaule amb la data  que apareix en la inscripció més antiga i així seria el més antic dels retaules ceràmics de tot el poble, poden datar-lo en la primera dècada del S .XIX.

IMATGE DE S.AGUSTÍ

                       Situada a la façana nº 11 del Carrer S. Agustí.

                S. Agustí d’ Hipona va nàixer a Tagaste (actual Alger) en el 354. Tota la  seua vida va estar dedicada a  l’ estudi de la filosofia i la teologia, primer des del paganisme i desprès des del cristianisme. Va ser batejat ja major en el 387 per S. Ambrosi. Més endavant en el temps va fundar una ordre monacal a la que va imposar la seua regla. En el 391 va ser nomenat presbíter i en el 395 bisbe d’Hipona. Va deixar moltes i importants obres escrites de ací que se li considera Pare i Doctor de l’església catòlica. El 28 d’agost del 430 va morir en Hipona. En esta data és celebra la seua festa.

               En este cas la imatge de S. Agustí es una escultura exempta amb molt bon estat. Se’l representa amb les vestidura de bisbe, amb el bàcul i la mitra, a la mà esquerra porta un llibre en referència a la seua vida dedicada a l’estudi i l’escriptura,  a la mà dreta porta un cor flamejant símbol de la seua total entrega a Déu. El cap el té rodejat amb el nimbe mostra de la seua santificació.

               L’escultura està dintre d’un nínxol tancat per una porta de fusta amb vitrall que deixa vorer la imatge. També hi ha una bombeta per enllumenar-lo i unes flores que l’adornen.