divendres, 8 d’abril del 2022

PORTAR NAVAIXA

 



                Encara que en el llenguatge normatiu diem navalla jo utilitzaré el mot navaixa que és com nosaltres coneixem el ganivet que es plega ficant-se en una ranura que forma el mànec. Hi ha de moltes classes i grandàries i el que hui és una ferramenta en desús i fins i tot no és molt ben vist,  en altres moments passats era habitual que tot hom en portara. Tots els homes tenien la seua navaixa: si anaven al camp a treballar o a les fàbriques, per a menjar tots treien la seua navaixa que servia tant per a tallar el pa, companatge o pelar la fruita com per a punxar el bocins i portar-los a la boca. També els xiquets portaven la seua navaixeta per a entrenar-se en el seu ús i fins i tot per al joc. Amb la navaixa  tallavem  una forqueta per a fer-se un tirador, amb la navaixa pelavem les canyes o es feiem un xiulet, o agafàvem una vara i ens l’ornàvem fent-li mosses o figures. També teniem un joc:”la Tallaeta” que consistia en fer un quadrat en la terra i dividir-lo en dos parts i acì s’enfrontaven dos rivals. Tirava el primer a clavar la navaixa en el costat del contrari, una vegada clavada a terra i seguint l’adreça que marcava la navaixa es marcava una linea recta i el espai mes proper al seu passava a ser de la seua propietat. A continuació tirava l’altre contrincant i es feia el mateix. Així fins que un dels dos guanyara tot el terreny. Si la navaixa no es clavava a terra o no encertava en el camp contrari es perdia el torn i tirava el contrari. Joc de xiquets que ara seria impensable. O tempora o mores!


diumenge, 27 de març del 2022

EL SALT HUI


 

Este era el riu que es podía vorer hui després d’un temporal que dura 11 dies, des del passat dia 16 de març. Abans quan no es sabia ni Danes, ni gotes fredes, ni fronts, ni es sabia el temps que anava a fer amb 10 dies d’antelació, les persones del camp diferenciaven una tronà (quan queia una forta pluja en un temps curt) d’una borrasca o una arruixà ( poca pluja en poc temps) d’un temporal( quan la pluja queia de forma moderada durant dies). El que si sabien era quin ven les portava (si era llevant, llebeig o gregal). Este temporal s’arrosega des del dia 16 de març i han caigut un total de  371 l/m2. Amb diferencia d’uns dies a altres, el que més el dia 26 amb 121 l/m2  i el que menys el dia 25 amb 1.5 l/m2. I este era la imatge del riu al seu pas per el nostre Salt. La caiguda de l’aigua produïa una forta remor augmentada pel seu ressonar dintre de l’estret entre penyes al temps que un boirim format per diminutes gots encobria tot el paisatge. Un espectacle que de tant en tant es repeteix encara que la gent acudeix a veure com si fora de nou. Una meravella més de la nostra natura.









divendres, 18 de març del 2022

FALLES EN BENILLOBA

 


 




        En Benilloba també s’han fet falles i ja fa un grapat d’anys. La primera foto correspon  a una  falla que es va plantar en la placeta l’estanc, a l’entrada del carrer S.Agustí en 1934.Sobre un cadafal pintat representant un mur de carreus hi ha tres ninots, dos plantats i un assegut darrere d’una taula. El sostre es de branques de fusta i rodejat de brosta de pi. Uns raigs de garlandes confluents en el centre del que penja una espècie de pinyata ornen la placeta. Dos xiquets miren la falla. La segona i tercera foto pertanyen a una falla plantada en el carrer S. Josep. Supose que és del mateix any, ja que en esta foto no està especificada la data. També sobre un cadafal pintat hi ha dos ninots, una home i una dona, una posta de la llum i una caseta que sembra un transformador de la llum. Els cartells no s’entenen, però en un apareix la paraula llum per tan sembla que el tema va al voltant de la electricitat. El carrer també està ornat amb tires de banderoles. En una foto una parella de persones majors posen davant la càmera mentre que les altres miren des de darrere la falla. En l’altra la gent està al voltant de la falla mirant-la mentre que un espontani s’aboca  a la càmera.


dissabte, 12 de març del 2022

ANELLES

 






            Cada vegada en resten menys. El que era habitual vore’n, al menys, una en cada façana de casa ara sols en resta en alguna casa vella on en alguna façana nova que el propietari ha tingut el gust de conservar.  Era l’equivalent, salvant les distancies, a les actuals places d’aparcament. Els mitjans de transport (matxos,mules,ases)  d’altres temps també necessitaven del seu lloc per aparcar ja fora per descarregar  o bé per necessitat del conductor. I en cada façana de casa hi havia una d’estes anelles on lligar el ramal de l’animal a l’arribar a casa i tindre’l que descarregar o desaparellar (llevar-li tots els arreus que portava l’animal: la sària, l’albarda...) També hi havia una anella en la quadra on descansava. En alguns llocs on es podien ajuntar diversos animals en podien haver varies: a la façana de l’almàssera on arribaven els animals per descarregar, el la façana de la ferreria... Estes anelles era un element més del mobiliari urbà i ara un element decoratiu testimoni d’un passat no massa llunyà.

dissabte, 26 de febrer del 2022

75é ANIVERSARI MOROS DEL CASTELL

 




        Enguany els Moros del castell celebraran el 75 aniversari de la seua fundació per la qual cosa pose esta foto acompanyada d’alguns apunts sobre els orígens.Esta foto és del  16 d’agost de 1947. El primer esmorzar dels moros de la fila del Castell. La foto original pertany a Jose Gisbert i en ella podem veure alrededor de la taula als moros de la fila del Castell acompanyats del músics de la Banda “el Delirio” de Gorga en el esmorzar que es fa després de la diana. És l’inici de les actuals festes de Moros i Cristians. Per a commemorar el tercer centenari de l’anomenament a com a patró de Benilloba al Patriarca de S. Joaquim els veïns de la plaça del Castell decidiren, en una reunió que es va fer el dia de Reis, 6 de Gener de 1947, en la fàbrica de teixits de José Maria Espinós, fundar una filà de moros per a celebrar les propers festes d’agost. Entre altres coses decidiren en esta reunió:

-la construcció d’un castell de cartró-pedra que es col·locaria en la plaça del mateix nom. El Castell es plantaria davant de la imatge de la Mare de Déu del Carme.

-L’enramada de la plaça  amb postes, arcades, banderes i guirlandes.

-Contractar la música “El Delirio” de Gorga.

-El capità moro seria Jose Maria Espinós i l’embaixador Evaristo Jorcas Crespo (el Carter).

                Els assistens a la reunió, veïns de la plaça i alrededors i primer components de la fila serien:J.Maria Espinós Doménech, Julio Ortiz( el ferrer),José Gómez Blanes (Pepet l’esquilador), Vicente Garcia Monllor, Salvador Cortés Cascant, Bautista Segura Ibáñez (el tio Segureta), Joaquin Mira Espinós, Evaristo Jorcas Ripoll(el Sabater), Evaristo Jorcas Crespo (el Carter),Pedro Jorcas Alcaraz (Pedro el Mut), Jose Reig Guillem (Cabrerot),Enrique Llinares Giner (Enrique el Florido), Manuel Mira Bernabeu, Miguel Barrachina Ripoll (Micalet el Guarda), Alfonso Climent Pérez (Taes), Fausto Domínguez Gómez (Bala),José Aracil Crespo (Pep Gabiel), Juan Picó Picó (el Pintoret), Francisco Llopis Peiró, Jorge Vilaplana, Manuel Espinós Doménech, Jose Monllor Monllor, Joaquín Boades Monllor.

La Foto és propietat de José Gisbert.

La informació està treta del Llibre de Joaquin Domenech Boronat:Benilloba.Su historia.Vida, Costumbres y fiestas. 2009


dissabte, 12 de febrer del 2022

EL XAMFRÀ DE L'ESGLÈSIA

 




        Al construir l’església la cantonada de carreus  entre la façana Nord que dona a la plaça l’església i la façana est que dona  al carreró, que anomenem com estret de l’Abadia, formava un angle recte que dificultaria el pas dels animals carregats. La solució que es va donar va ser rebaixar l’angle mitjançant  un arrossegament de la pedra donant-li esta forma de xamfrà. Així aconseguia per un costat llevar l’aresta que rascaria en la càrrega dels animals o persones al passar i per l’altra donava més amplitud a l’entrada d’un carrer ja de per si estret. Però a més una de les dos arestes que s’han format al fer la cantonada xamfranada, la que dona a la par interior de carrer també es rebaixa formant un xamfrà mes reduït. Com es pot vore en la segona foto.

                                                    


dissabte, 5 de febrer del 2022

DE PASTORS I RAMATS

 


Cova utilitzada com a corral per al ramat

        Hui recordarem els ramats( ganaos com nosaltres diem) En els anys 60 i 70 del segle XX jo recorde que a Benilloba hi havien uns quan ramats d’ovelles i cabres: El de Marcial, el del Tio Conejo i el de Quico de les Cabres. Abans he sentit parlar del ramat del Tio Toni Seno, el del Tio Xato…No eren ramats molt grans,30 o 40 animals entre ovelles i cabres. El pastor tots els dies les havia de traure a pasturar, des de bon matí fins a poqueta nit, sols els dies de molta pluja o neu els animals es quedaven al corral. Cada pastor tenia el seu gos que l’acompanyava i s’ocupava de que no es perdés cap animal, que estigueren tots junts i avisava de qualsevol perill. El fill de l’ovella era el corder i de la cabra el xoto o cabrit. Els ramat pasturava per zones d’ús comunal, per el riu, pels barrancs i per les poques zones de serra que tenia el terme de Benilloba. També pasturaven pe les zones abancalades per en els temps que es podien, per exemple no podien entrar a un bancal sembrat, però si quan estava de rostoll o de guaret, perquè servia per abonar el camp. Tampoc podien pasturar per camps d’oliveres quan estes estaven per arreplegar, ni per la vinya. No podien pasturar en les sèquies ni beure d’elles per evitar fer malbé el caixer de la sèquia. Per a beure havien d’anar al riu o a algun abeurador que hi havia en les fonts o a l’entrada al poble. També se’ls donava sal als animals,en determinats llocs posaven la sal damunt les pedres per a que els animals se la menjaren. A poqueta nit tornaven al poble  cap al corral i era curiós com  a l’arribar a certs carrers algunes cabres abandonaven el ramat i anaven cap a sa casa. Hi havia animals que pertanyien a particulars i eixien a pasturar amb els ramats. El corrals estaven apartats, fora del poble, en el lloc que encara coneixem com els corrals, en les forques. Ací hi havia tres corrals. Els pastors sempre havien d’estar pendents dels seus animals, assistir-los en cas d’infermetat, i coneixien remeis per a curar-les, les assistien en els parts i els coneixien a totes fins i tot pel nom. Abans de l’estiu les ovelles havien de ser esquilades per a que no patiren calor. D’esta tasca s’encarregava l’esquilador. La llana era venuda i utilitzada en el sector tèxtil, també per omplir matalassos. Munyien als animals per a després vendre la llet o fer formatge. El fem (eixuts) que es generava en els corrals era utilitzat com adob en els camps.