El carrer S. Pere
surt del carrer Major, entre les cases amb el nº 23 i 25, en direcció cap al
nord amb un lleuger ascens i descrivint una curvatura a mesura que avança cap
al sud-est. Més endavant creua entre els carreres Sta. Anna i la Tàpia i amb un
ascens més pronunciat acaba en el carrer S. Llorens. Seguint esta trajectòria puja
un primer nivell fins l’altura de les cases amb els nº 15 i 6, després planeja i puja un altre nivell fins al carrer S. Llorens. En
este últim tram de carrer hi havia una font pública encastada en la pared. Este
carrer té 14 cases per la seua banda esquerra i 7 per la dreta. En el segle
XVll el carrer sols tindria cases per la seua banda esquerra i posteriorment en el XVIII, època de creixement econòmic i demogràfic es
completaria el carrer fins el creuament del carrer Sta. Anna i la Tàpia (antic
camí cap a Gorga).El seu nom ha estat sempre com a Carrer Sant Pere encara que
popularment se l’ha conegut com el carrer del Forn de Dalt i en temps de la segona república li van canviar el nom a carrer 14 d’abril en
homenatge a la data en que va ser proclamada la República.
dissabte, 26 d’octubre del 2024
CARRER S. PERE
dissabte, 19 d’octubre del 2024
CARRER S. JOAN
El carrer Sant
Joan és un carrer llarg que arranca del carrer Major i desemboca front l’eixida de l’Abadia, en el
lloc on trobem l’abeurador. En un principi té una direcció de nord a sud però després va descrivint una curvatura cap a
l’oest i acabarà amb una direcció est-oest. El carrer mostra un primer descens
suau fins al carreró S.Joan, descens que anirà en augment fins al creuament amb
la via que du al Solar, desprès, al temps que gira cap a l’est, es més pla i en
el creuament amb el carrer S.Miquel inicia un fort descens fins a l’abeurador.
Esdevé com si en tota la seua llargària baixara tres nivells que corresponen a
tres terrasses de descens cap al nivell del riu. El carrer consta, per la banda
esquerra, de nou cases amb i per la
banda dreta de set cases amb l’entrada principal per este carrer. A banda hi ha
altres cases l’entrada principal, de les quals, és per un altre carrer, així
que encara que tenen una façana que dona
al carrer S. Joan no comptabilitzen coma cases d’este carrer. Des del primer tram de carrer surt, cap a llevant,
un carrer més estret que té identitat
per a ser independent i tenir el seu nom, però que sempre s’ha denominat com Carreró de
S. Joan. Este carrer consta de sis cases en la seua banda dreta i una casa en
l’esquerra, ja que la casa amb el número tres, que era un forn de pa, degut a
les seues grans dimensions, ocupa bona part de carreró. El carreró acaba amb
una costereta en ziga-zaga per a sortir al Solar. Este carreró era la sortida
del poble cap a Penàguila. El forn que hi havia en la casa amb el numero tres
del carrer S. Joan, i que era conegut
com el forn de Baix ( ja que hi havia un forn de Dalt en el carrer S.Pere) va
estar coent pa, amb despatx al públic, fins als anys setanta del segle XX.
Al final del carrer, i adossat
al mur, estan les restes d’un antic abeurador. Actualment en dessús era el lloc
on bevien les cavalleries abans o després del seu treball. L’abeurador és un
bassi de forma rectangular incrustat en el mur i cobert amb un arc de rajol.
El carrer s’ha conegut sempre
amb el nom de carrer de S. Joan encara que també s’anomenat com a carrer del
forn de Baix i en l’època de la segona República va rebre el nom de Pablo
Iglesias en homenatge al fundador del
PSOE i la UGT.
dissabte, 5 d’octubre del 2024
CARRER S. ANTONI
La xarxa urbana
del Benilloba es caracteritza fonamentalment per tenir una artèria principal:
el carrer Major, que va de oest a est; D’este carrer principal naixen uns
carrers secundaris a esquerra i dreta amb l’orientació nord-sud. Un d’estos carrers secundaris seria el carrer
S.Antoni que naix del carrer Major i acaba en la prolongació de la plaça de l’Omet
. Un carrer curt amb una costera que permet pujar a una terrassa superior, amb quatre cases en la
banda esquerra, dues d’ells amb una portalada de carreus, tres cases en la
banda dreta, una d’ells amb portada de carreus i dues cases al front. Una de
les cases de la banda dreta, que allotjava una fusteria i que devia ser una
casa senyorial per el blasó que lluïa en la façana, va ser derruïda en els anys
huitanta del segle passat per a construir l’actual mercat. Este mercat,
inaugurat en 1986, obri els dimecres, divendres i dissabtes per allotjar les
parades de carn,peix i verdures. El blasó actualment està penjat en l’interior
de l’ajuntament. El carrer sempre ha portat el nom de carrer S. Antoni a
excepció de la època republicana que va ser anomenat com carrer de Ramón y
Cajal, metge i científic que va rebre el premi Nobel en 1906.
dissabte, 28 de setembre del 2024
PLAÇA LA FONT
| Homes asseguts a la porta del Casino |
La plaça la Font
està situada en el centre del poble, entre el carrer S.Antoni a l’oest, el
carrer Major al sud, la façana del Casino a l’est i al nord la façana de la
casa que va albergar durant molts anys la Caixa d’Estalvis. És una plaça de
reduïdes dimensions, que va ser oberta en els anys noranta del segle dinou amb
el motiu d’instal·lar-hi una font pública que abastira d’aigua potable al
poble. Es van necessitar 100 anys i tres projectes per a que es fera realitat
la idea de portar l’aigua al centre del poble. I gràcies a l’obstinació d’un
home: J.Vicente Domenech Monerris, més conegut per el tio Surdo, es va
materialitzar el projecte que a més portava inclòs l’obertura d’una nova plaça
i la instal·lació de la font en el seu centre. Açò suposava el tenir que expropiar
el terreny que ocupava el jardí de la casa que pertanyia a la família
Barrachina. Com podem suposar va esclatar un conflicte entre l’ajuntament i la casa Barrachina que va durar uns quants
anys i que és va resoldre amb un acord que suposava el cedir l’hort per a la plaça a canvi d’una certa quantitat d’aigua que aniria
directa a la casa que la senyoreta tenia en el número 2 del carrer Major.
Definitivament seria inaugurada plaça i font el 1896 com consta en la
inscripció que hi ha en la font.
Al llarg del segle XX la plaça
ha estat el centre social del poble. La instal·lació d’un casino en la planta
baixa de la casa de la senyoreta, anomenat popularment com casino de Dalt que
feia funcions de bar i de teatre on es representaven obres i es feien concerts
va fer que la plaça es convertira en el centre de reunió dels homes en els seus
moments d’oci,centre d’activitats artístiques, al temps que era el lloc on
anaven totes les dones del poble a poar aigua amb els seus vaixells,botijons i
cànters. A determinades hores del dia era el lloc més concorregut del poble.
També s’instal·laria ací la Caixa d’estalvis i monte de Pietat d’Alcoi, que amb
el temps passaria a Caixa d’estalvis d’Alacant i Murcia, després a Caixa del Mediterrani
i darrerament Banc de Sabadell fins desaparèixer fa uns quants anys. Este fet
la va convertir també en el centre econòmic del poble.
La plaça sempre
coneguda per la gent del poble amb el nom de Plaça la Font oficialment ha
tingut dos altres noms: durant la segona República va rebre el nom de Plaça d’Arturo
Herrero Company, nascut a Benilloba, militar amb la graduació de Tinent Coronel
que al mantenir-se fidel a la República va ser afusellat per l’exèrcit de
Franco en setembre de 1936. Al finalitzar la guerra la plaça va canviar de nom
a Plaça de José Antonio, denominació que és va mantenir fins als anys huitanta.
Hui amb un Casino renovat, un
sol enllosat, una font obsoleta i abandonada, la plaça resta com un espai amb
cert encant i la tranquil·litat suficient
on poder gaudir d’un cafè.
![]() |
![]() |
| Inauguració de la Font i la Plaça.1896 |
dissabte, 21 de setembre del 2024
PLAÇA DE LES PALMERES
Esta plaça és anomenada popularment
com “Plaça de les Palmeres”, encara que no sé si este és el nom oficial perquè
no hi ha cap ròtol que ho indique. La plaça està situada en el creuament del
carrer Major amb els carrers S. Cristòfol i S. Miquel.
És una plaça de nova creació,
inaugurada l’agost de 1994 com indica la placa, així que enguany va complir els
30 anys. Al ser recent, és una plaça dissenyada en el despatx d’un arquitecte i
destinada a guarnir l’espai que ocupava la casa amb el número 10 del carrer
Major. Casa que en la seua planta baixa va allotjar, durant molt de temps, una
tenda de comestibles.
El sòl de la Plaça està un poc
més elevat que el dels carrers circumdants. En la façana oriental, sobre un
fons de blocs blancs separats en fileres de tres per una franja de rajols
grisos, hi ha un enreixat de barres en diagonal que dibuixen rombes de certa
grandària i que sostenen els “jasminers” i rosers que creixen en el jardí que
resta entre la paret i el banc de ciment. La façana meridional, amb la mateixa
decoració de blocs blancs separat per les franges grises, sosté dues plaques de
marbre: una fa referència a la seua inauguració i l’altra ret homenatge a Federico
Borrell “Taino”en el 70 aniversari de la seua mort. Taino va nàixer en la casa
que actualment ocupa la plaça però prompte va migrar amb la seua família a
Alcoi. En 1936, a l’ inici de la guerra civil, es va unir a una columna de
milicians que va eixir d’Alcoi per anar a combatre a Còrdova, on el sorprengué
la mort un 5 de setembre del mateix any. En un principi, es cregué que Taino era
el milicià que Robert Capa va captar en el seu objectiu en el moment que rep un
tret però, amb posterioritat, es va dubtar de la veracitat del personatge. Esta
foto és coneguda per tot arreu i s’ha erigit com a símbol de la barbàrie de la
guerra civil i, amb tal motiu, es va col·locar l’escultura, perfilada amb ferro,
del milicià amb el seu fusell en el moment en que és abatut.
La plaça resta oberta cap el carrer Major i el
carrer S.Miquel i en este darrer costat s’alcen tres palmeres alineades que ja sobrepassen
l’alçada de les cases veïnes.
dissabte, 14 de setembre del 2024
PLAÇA L'OMET
La plaça de l’Omet és la plaça
més gran del poble, és el lloc on es desenvolupen els principals esdeveniments:
ací es ballen les danses que actualment duren quatre dies, però que en temps
passats duraven tota una setmana, de diumenge a diumenge, este és el lloc de
les revetlles en les festes patronals d’agost, dels mercats de dimecres i
divendres, a més d’altres actes que es fan sense tanta regularitat com concerts
de La Filàrmonica Benillobense, obres de teatre, actes religiosos,etc. Tot açò
la converteix en el centre de les activitats festives i socials.
En la plaça és localitza la casa
badia i també la casona que va ser residència de la família Mira, família amb
importants propietats territorials i un llinatge destacat dintre de la societat
local. La casa és de grans dimensions i amb un pati posterior. La façana ens
mostra les tres altures: una planta baixa amb una portalada en el centre de
grans carreus de pedra i dues finestres, una a cada costat, tancades per reixes
de ferro; en el primer pis tres grans balconades amb reixats; i en el pis
superior, el terrat o porxi, tres finestres quadrades de dimensions mes
reduïdes. La portalada de carreus que arriba fins al tercer pis li dona una
major distinció i prestància. Esta façana, amb la seua simetria i regularitat,
presenta unes característiques neoclàssiques. Supose que la casa, per les seues
característiques, és del final del S.XVIIl. En el segle XX passaria a mans
d’empresaris que li donarien una activitat fabril.
La resta de cases de la plaça
presenten unes característiques similars: cases grans, amb façanes amplies,
balconades i reixats, portalades de carreus, amb una entrada també gran, seller,
amb capacitat per allotjar els arreus dels camp: animals, aparells, carros. Tot
a imitació de la casa gran però amb unes dimensions més reduïdes. Serien les cases
de llauradors propietaris, que aprofitant una situació de millora econòmica,
construeixen les seus cases a imitació de terratinent i les construeixen fora
del clos antic, en l’espai d’entrada al poble: no obliden que l’entrada era des
de l’actual avinguda d’Alcoi.
La plaça conserva el seu nom
popular de l’Omet, encara que la gent la nomena com Olmet, nom que fa
referència a l’existència d’un arbre d’estes característiques. L’om ha estat
present en les places de molts pobles de la nostra contrada, així que no seria
tan estrany que ací hi haguera algun Om. Durant la segona república se li va
posar el nom de Plaça de Canalejas i amb el canvi polític passaria a Plaça del
Generalísimo.
dissabte, 7 de setembre del 2024
CARRER S. CRISTÒFOL
Este carrer va del carrer Major fins la plaça l’Omet. Amb una direcció en un primer tram de Sud a Nord. Després el carrer es desvia uns 45º i pren una direcció de Sud-oest a Nord-Est. En este tram a la part esquerra forma com una replaça de forma triangular delimitada per la façana de la casa amb el nº 7 i la façana posterior de la casa nº 1 de la plaça l’Omet El carrer, per la seua banda dreta, té dues cases en les quals la porta principal dona a este carrer i per la banda esquerra quatre cases. Amb el nº 5 tenim una casa amb una portalada emmarcada per dos brancals de carreus i una porta de fusta ben conservada que podria ser del s. XIX. La façana presenta dues finestres amb la particularitat de que estan enreixades. En la façana hi ha incrustada una pedra de màrbre amb la següent inscripció:
“Al EXCMO. SR.
DON PASCUAL DOMENECH Y TOMAS
MAGISTRADO DEL TRIBUNAL
SUPREMO DE JUSTICIA DE LA NACION
COMO SINCERA
PRUEBA DE APRECIO CON QUE LE DISTINGUE
Y DE ENTUSIASMO
QUE SIENTEN POR SU ELECCION
AL CARGO MENCIONADO
POR R.D. DEL 18 DE ENERO DE 1904
ESTE VECINDARIO Y
EL AYUNTAMIENTO
HOY 7 DE FEBRERO
DE 1904 DEDICANLE ESTE RECUERDO
Pascual Domenech
y Tomás va nàixer en Benilloba un 14 de gener de 1842 fill de Pasqual Doménech
Mullor natural de Benilloba i de Mariana Tomás Doménech de Penàguila. Devia ser
una família acomodada que va permetre al seu fill cursar estudis de dret.
Va exercir l’advocacia a Madrid fins que va ser elegit diputat pel partit
conservador de Francisco Silvela pel districte de Segorb en 1903. En 1904 va
ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem d’Espanya. Abans, en 1899 va ser
director general de presons.
Este carrer seria el d’entrada
al poble abans de que s’obrira la pujada a la plaça del Castell. Ja que el camí d’entrada aniria des de l’Avinguda d’Alcoi,
per la plaça l’omet i per el carrer S. Cristòfol al c. Major. Este carrer
actualment nomenat com S. Cristòfol, també va ser nomenat com Carrer de Pascual
Doménech i Tomàs. Popularment i per cert temps la gent el coneixia pel carrer
de la Mol·lera per el malnom de la família
que vivia en el nº 3 i que regentava una tenda de fruites i verdures.






