XXXII TROBADA D'ESCOLES EN VALENCIÀ.BENILLOBA 2019

El Dia 8 de juny del 2019 s’ha celebrat a Benilloba la XXXII Trobada d’Escoles en Valencià. La segona vegada que se celebra, la primera va ser fa vint anys. Ha esta un dia ple d’ activitats de les que han gaudit xiquets i grans. La culminació de tot un any d’esforços i treball. El lema de la trobada  d’enguany “SOM I SEREM PARAULES”, com molt bé ha dit Marisa, la directora de la nostra escola, era perfecte per a definir esta trobada, perquè hem segut un poble que durant molt de temps han sabut guanyar-se la vida amb les paraules. Utilitzant la paraula com l’eina fonamental de la comunicació i la persuasió. Des d’el matí fins la matinada del dia següent el poble ha rebut gent de tota la comarca i de comarques veïnes que han vingut ha gaudir d’esta festa de la llengua. Han estat més de 70 el tallers  que es distribuïen en cadena pels carrers Mare de Deu dels Dolors, Colon, S. Josep. Sta. Ana i S. Llorens on els xiquets participaven de les diferents activitats que tenien preparades les escoles de la comarca. També hi ha havia tallers en la que diferents empreses oferien productes per berenar. Paradetes de llibres... Hi havia unflables en la Plaça Omet on durant tot el dia els xiquets han pogut botar i esgolar-se. També hi ha hagut dos cercaviles, una pel matí amb les danses que el Grup de Penàguila ens ha ballat al so de la xirimita i tabal. Una desfilada per la vesprada de tots els pobles participants acompanyats pels castellets de la Muixaranga “Penyeta Blanca” de Cocentaina, un drac i cabuts. Les persones que ho han desitjat han acudit a les diferents exposicions guiades com la de “Benillobers als EEUU”, la de telers artesanal s en miniatura... Han hagut diferents actuacions, com la de Pep Botifarra, Dany Miquel... el Correfocs. En resum, un dia especial, on la llengua, la paraula, ha estat el motiu per a reunir a tanta gent  en esta explosió d’alegria, festa, goig i color. Enhorabona a l’

organització i a tota la gent que ho ha fet possible

CONEIXEM?

Serieu capces de posar nom a estes persones?  i de dir el lloc on està feta la foto? A pensar i indagar un poc.

Efectivament com tots dieu estan en el Carrer Major davant la taberna del tio Barreta. Este és el que està assegut. L'assegut dalt del carro es Francisco Monerris(Paco Carretilla) i el que té l'animal pel morro es Francisco Morrió (Pacotisso).Este últim per un temps va continuar amb l'ofici de son pare que era draper i utilitzava el carro per anar pels pobles i masos baratan les pells, draps, espardenyes velles... per articles que les persones necessitaven: capells, culleres i cullerots,plats, forquetes...

FESTITRÒ A BENILLOBA

           Hui, dia 9 de Maig de 2019 s’ha celebrat el FESTITRÒ a Benilloba, una de les moltes activitats prèvies de la Trobada d’Escoles en Valencià que es celebrarà el dia 8 de Juny. Ha estat una  festa de l’escola, la llengua i la música.16 escoles i mes de 1000 xiquets i xiquetes han omplit el carrers i places de Benilloba de Música, color i alegria. Les fotos són el testimoni d’ este esdeveniment.

EL CALVARI

Sabrieu dir-me quants xiprers hi ha al nostre calvari? 

El  xiprer és un arbre prou habitual en l’hemisferi Nord, molt adaptat a les seues temperatures i al seus sols. És una conífera de fulla perenne, de forma piramidal  que pot arribar fins als 20 metres d’alçària i amb una longevitat que pot arribar als dos-cents anys. El seu tronc es  recte i l’escorça té talls longitudinals. Floreix en hivern i les seues fulles són molt xicotetes ( de 2 a 6 mm).  És molt freqüent veure’ls pels nostres calvaris i cementeris degut a la seua simbologia. Des de l’antiguitat clàssica ja se’l relacionava amb el món fúnebre. Com sempre està verd i apunta cap al cel es pensava que guiava a les ànimes cap a ell. El nostre calvari és un bon exemple de bosc de xiprers: la seua cura, repoblació i terrassament de tota la vessant ha fet que ens arribe amb unes condicions immillorables.  Podem veure exemplars de xiprers de diferent edats, des dels mes vells als mes joves, i de diferent grandària. Tal vegada a l’estar relacionat  i junt al nostre “ Campo Santo” ens ha privat de gaudir de la seua bellesa, del seu silenci i la pau que ens transmet quan s’ endinsem en ell.

                A la pregunta de quans xiprers hi ha en el nostre Calvari hem de dir que són  428 els arbres que poblen este paratge. Estan inclosos els que hi ha  a l’interior del cementeri. Pot haver un marge d’error  d’alguna unitat per la dificultat  de contar-los. 

    En quant a la seua antiguitat puc dir que la referència més antiga que conec del calvari es remonta a 1757. L'aleshores  rector de Benilloba  En Josep Serra conta en el Quinque Libri nº 6 de la Parroquia de Benilloba que en febrer d'este any va estar nevant entre els dies 1 i 4 del més de febrer, acumulant-se una considerable quantitat de neu. Per aprofitar la neu van decidir fer un pou de neu per acumular-la, guardar-la, i vendre-la en l'estiu i els beneficis invertir-los en la parròquia. El lloc triat per fer el pou va ser: " el sitio arriba en el fin del calvario a poca distancia de la capilla principiada" El resultat va ser que en deu dies es va fer un pou (clot) de 22 pams de fons per 28 d'ample ( uns 5 i 8 m. respectivament). Però el que ens interessa és el fet de que per esta data ja existia el nostre calvari.

AURORA 2019

           

          No estic  d’acord amb la dita que diu “ En donaràs més que el bombo de l’aurora”. Efectivament el bombo no para gens en tot el recorregut de l’aurora que si bé no és llarg  en distancia si que ho és en temps. Però  és un instrument fonamental en l’Aurora : ens dona el ritme pausat , la cadència que la caracteritza, anuncia la seua arribada, avisa del seu pas i adverteix de que s’allunya. Fa callar quan cal i trenca el silenci de la matinada.Es pot fer més?