LES CAMPANES

Exposició de les tres campanes en la plaça per a exposar-les i beneïr-les abans de ser pujades en 1954: Maria del Consuelo,Joaquina i Santísmo Cristo de la Fe.

 

     Hui toca parlar de les campanes. El  Campanar de Benilloba disposa de quatre campanes,  una per cada costat del cos  superior, allotjades cadascuna en un va cobert per un arc de mig punt.

  Mirant cap al sud, es a dir, cap a la Font del Retor tenim la campana mes xicoteta, anomenada com la del “Santíssim Crist de la Fe”. Té un diàmetre de 45 cm.una altura de 37 cm i pesa 53Kg. Va ser fosa en 1954 en la fonedora Roses d’Adzaneta. A expenses d’Eduardo Garcia i Maria Pascual, dos veïns del poble. La truja és de ferro i la campana de coure.

    Mirant cap al nord, es a dir, cap a la plaça de l’església, està la campana “Maria del Consuelo”. És la mes grossa, medix 95cm de diàmetre i 80 cm. d’altura. La truja és de ferro i ella de bronze. Pesa  496 Kg. I va ser refosa en la fonedora Roses d’Adzaneta en 1954 a expenses de D.Pedro Puchol i Consuelo Barrachina. L’anterior va ser fosa en 1884 a expenses de D. Casto Barrachina, un avantpassat dels anteriors.

    Cap a l’oest, mirant a la plaça del Castell està la “Joaquina”. Amb un diàmetre de 80cm. una altura de 72 cm. i un pes  de 296 kg. La truja es de ferro i la campana de bronze. Va ser fosa en 1954 en la fonedora de Roses d’Adzaneta a expenses de tot el poble.

    I per finalitzar tenim  mirant cap a l’est la “Sta. Bàrbera”. Esta té un diàmetre de 72 cm una altura de  64 cm.  i un pes de 216 kg. Esta campana és la més antiga. Va ser refosa en 1819, quan l’anterior va caure a la plaça el 10 de juliol  del mateix any fent-se malbé, en Benissoda probablement per Domingo Roses. Esta campana va tenir la truja de fusta fins la dècada dels anys 80 del segle passat que les campanes van ser electrificades, aleshores la truja va ser substituïda per una de ferro. 

    

    Estes campanes van ser tocades manualment fins que foren connectades a un motor elèctric en els anys 80.

    La informació i les fotos està treta de la web campaners.com.

AURORA 2022

 

        Per fi hem pogut, després de 2 anys, eixir a cantar l’Aurora. De nit encara hem anat a arreplegar al rector. Allí el primer cafenet i la primera estrofa. Després hem demanat permís a l’alcalde per poder cantar. Segon café o mistela o herberet… ah! i els dolcets.  Ja amb el cos calent hem anat a la plaça l’església per començar els càntics de l’aurora. De carrer en carrer, de santet en santet, amb la frescoreta del matí hem vist rompre el dia, amb el so acompassat del bombo, la melodia dels bandúrries, el acompanyament de les guitarres i les veus dels cantors, amb ritme pausat, hem recorregut  tot el poble. Un plaer cantar amb la gent del  poble que any rere any ix per complir amb la tradició.

LA FONT DE LA TEULERIA

 

La font de la Teuleria fa 60 anys

La Font actualment

                La Font de la Teuleria era un lloc molt apreciat per els benillobers. On tradicionalment la gent  anava de passeig, a menjar-se la mona, a berenar… Poc a poc ha anat deteriorant-se, tots li hem donat l’esquena. En algun moment i per alguna actuació puntual s’ha fet que tornara a brollar l’aigua, però actualment presenta una imatge molt deteriorada. En un temps en que per ací i gràcies al Salt passen centenars de visitants no ens dona vergonya vorer l’estat actual de la font i els seu voltants? que diran de nosaltres? Crec que hem de mirar-se i cuidar un poc més les nostres coses, no podem arribar a este estat d’abandonament i deixadesa.

PORTAR NAVAIXA

 

                Encara que en el llenguatge normatiu diem navalla jo utilitzaré el mot navaixa que és com nosaltres coneixem el ganivet que es plega ficant-se en una ranura que forma el mànec. Hi ha de moltes classes i grandàries i el que hui és una ferramenta en desús i fins i tot no és molt ben vist,  en altres moments passats era habitual que tot hom en portara. Tots els homes tenien la seua navaixa: si anaven al camp a treballar o a les fàbriques, per a menjar tots treien la seua navaixa que servia tant per a tallar el pa, companatge o pelar la fruita com per a punxar el bocins i portar-los a la boca. També els xiquets portaven la seua navaixeta per a entrenar-se en el seu ús i fins i tot per al joc. Amb la navaixa  tallavem  una forqueta per a fer-se un tirador, amb la navaixa pelavem les canyes o es feiem un xiulet, o agafàvem una vara i ens l’ornàvem fent-li mosses o figures. També teniem un joc:”la Tallaeta” que consistia en fer un quadrat en la terra i dividir-lo en dos parts i acì s’enfrontaven dos rivals. Tirava el primer a clavar la navaixa en el costat del contrari, una vegada clavada a terra i seguint l’adreça que marcava la navaixa es marcava una linea recta i el espai mes proper al seu passava a ser de la seua propietat. A continuació tirava l’altre contrincant i es feia el mateix. Així fins que un dels dos guanyara tot el terreny. Si la navaixa no es clavava a terra o no encertava en el camp contrari es perdia el torn i tirava el contrari. Joc de xiquets que ara seria impensable. O tempora o mores!

EL SALT HUI

 

Este era el riu que es podía vorer hui després d’un temporal que dura 11 dies, des del passat dia 16 de març. Abans quan no es sabia ni Danes, ni gotes fredes, ni fronts, ni es sabia el temps que anava a fer amb 10 dies d’antelació, les persones del camp diferenciaven una tronà (quan queia una forta pluja en un temps curt) d’una borrasca o una arruixà ( poca pluja en poc temps) d’un temporal( quan la pluja queia de forma moderada durant dies). El que si sabien era quin ven les portava (si era llevant, llebeig o gregal). Este temporal s’arrosega des del dia 16 de març i han caigut un total de  371 l/m2. Amb diferencia d’uns dies a altres, el que més el dia 26 amb 121 l/m2  i el que menys el dia 25 amb 1.5 l/m2. I este era la imatge del riu al seu pas per el nostre Salt. La caiguda de l’aigua produïa una forta remor augmentada pel seu ressonar dintre de l’estret entre penyes al temps que un boirim format per diminutes gots encobria tot el paisatge. Un espectacle que de tant en tant es repeteix encara que la gent acudeix a veure com si fora de nou. Una meravella més de la nostra natura.

FALLES EN BENILLOBA

 

 

        En Benilloba també s’han fet falles i ja fa un grapat d’anys. La primera foto correspon  a una  falla que es va plantar en la placeta l’estanc, a l’entrada del carrer S.Agustí en 1934.Sobre un cadafal pintat representant un mur de carreus hi ha tres ninots, dos plantats i un assegut darrere d’una taula. El sostre es de branques de fusta i rodejat de brosta de pi. Uns raigs de garlandes confluents en el centre del que penja una espècie de pinyata ornen la placeta. Dos xiquets miren la falla. La segona i tercera foto pertanyen a una falla plantada en el carrer S. Josep. Supose que és del mateix any, ja que en esta foto no està especificada la data. També sobre un cadafal pintat hi ha dos ninots, una home i una dona, una posta de la llum i una caseta que sembra un transformador de la llum. Els cartells no s’entenen, però en un apareix la paraula llum per tan sembla que el tema va al voltant de la electricitat. El carrer també està ornat amb tires de banderoles. En una foto una parella de persones majors posen davant la càmera mentre que les altres miren des de darrere la falla. En l’altra la gent està al voltant de la falla mirant-la mentre que un espontani s’aboca  a la càmera.

ANELLES

 

            Cada vegada en resten menys. El que era habitual vore’n, al menys, una en cada façana de casa ara sols en resta en alguna casa vella on en alguna façana nova que el propietari ha tingut el gust de conservar.  Era l’equivalent, salvant les distancies, a les actuals places d’aparcament. Els mitjans de transport (matxos,mules,ases)  d’altres temps també necessitaven del seu lloc per aparcar ja fora per descarregar  o bé per necessitat del conductor. I en cada façana de casa hi havia una d’estes anelles on lligar el ramal de l’animal a l’arribar a casa i tindre’l que descarregar o desaparellar (llevar-li tots els arreus que portava l’animal: la sària, l’albarda...) També hi havia una anella en la quadra on descansava. En alguns llocs on es podien ajuntar diversos animals en podien haver varies: a la façana de l’almàssera on arribaven els animals per descarregar, el la façana de la ferreria... Estes anelles era un element més del mobiliari urbà i ara un element decoratiu testimoni d’un passat no massa llunyà.