La barsa era una espècie de bossa en la que els homes del camp solien portar el menjar o les eines de treballs: les destrals, les estisores de podar … Estava feta d’espart i tenia una corda del mateix material per portar-la penjada al muscle. En este cas la corda estava reforçada amb una tira de cuir. Este utensili va deixar de ser utilitzat fa més de seixanta anys, per tant forma part del record de les persones majors i és una peça de museu per a que la coneguen les generacions venidores.
Ací tenim l’Atlètic
de Benilloba de 1955 fotografiat en el camp de futbol davant del Calvari. L’equipatge es limitava a una camiseta
ratllada ( supose que blanca i roja), el pantalons els que cadascú tenia i de
les botes millor no parlar. La gran majoria ja desconeguts, esperem que algú
ens ajude a nomenar-los. L’entrenador sembla Manuel Pérez( Manolo Granero) i el
primer agenollat Francisco Ripoll (Paco el de la Ponderosa).
Sabeu que vol dir està expressió? Sabeu a que es referia està frase feta?Esta expressió era exclusiva de Benilloba i ara ja totalment perduda. Jo encara li la vaig sentir dir al tio Quinín. És una frase negativa que es referia a allò que no havíem de fer mai i amb la intensitat que li donava la interjecció. Però que els el que no havia de passar dels Tossals? Els Tossals és una partida de terreny cap al nord-est de Benilloba per on anava l’antic camí a Cocentaina, per damunt de l’actual carretera de Cocentaina. Encara que també ens serveix esta via perquè en els seu contorns es troba el Mas dels Tossals. Quan hi havia algun conflicte entre veïns, de terres, de regs, de persones s’havia de procurar que restara dintre del poble, que es solucionara entre nosaltres, que no sortira fora. Passar els Tossals suposava el tenir que dirimir-se en els jutjats de Cocentaina (Benilloba pertanyia la partit judicial de Cocentaina) amb tot el que suposava de temps, viatges, advocats, diners... i la sentencia que podia ser molt gravosa. Per tant sempre convenia resoldre les diferencies en la sala, amb el jutge de pau sense passar a un estadi superior. I per extensió esta dita podia aplicar-se a qualsevol assumpte que no interesara que sortira del poble o que convinguera que restara entre nosaltres. Una coseta més de la nostra propia cultura!
El dia 1 de
novembre és celebra la festa de Totsants. No anem parlar estrictament de sants sinó
més bé de com els sants han influït en
el llenguatge i concretament en la creació de modismes i frases fetes de la
nostra parla habitual. I estic ben segur
que en estes asseveracions vaig a tenir “més
raó que un sant”, frase que s’utilitza per a dir que una persona està
carregada de raó, de veritat. Però quan algú ens planteja o ens proposa alguna
cosa amb la que no estem d’acord direm “ a
quin sant!” per mostrar la nostra disconformitat. Per aguantar tots les
avatars que ens porta la vida, les diferents actuacions de la gent hi ha que “tenir més paciència que un sant”.
Sempre et trobaràs amb persones amb les que no combregaràs ideològicament ni recolzaràs
els seus actes i per tant “no seran sants
de la teua devoció”. Per prevenir a algú d’una acció equivocada o d’una
persona dolenta li diem “ a bon sant t’encomanes”. I si t’has de
encomanar a algú: metge, advocat, mecànic... que siga de ben lluny, perquè “el sant quant més lluny més miracles fa”. Ah! I no hem d’oblidar el buscar parella ben
prompte perquè sinó correm risc de “quedar-se
per a vestir sants”. Com podeu vorer ací tenim uns quans modismes que
utilitzem habiualment en la nostra parla diària i que cal conèixer-los per
seguir utilitzant-los i mantenir la riquesa de la nostra llengua.
Els malnoms o
mots són noms no oficials que s’apliquen
a les persones. Els malnoms són més s en pobles o ciutats de pocs habitants on
la gent sol conèixer-se. En les grans ciutats on el cercle social de les
persones és més reduït els malnoms, si existeixen també tenen un àmbit molt més
reduït. Molts són els motius per el que
els mots són molt freqüents en els pobles on tothom te el seu nom no oficial, o
pot ser que més d’un. O bé per a
diferenciar persones amb el mateix nom, o per a recalcar algun defecte físic, o
per herència, o per designar la seua procedència,etc. qualsevol motiu és bo per
batejar per segona vegada a la gent. Fins i tot hi ha especialistes en esta
tasca. Estos malnoms de vegades són seriosos, graciosos, satírics, grandiloqüents,
amb mala intenció o amb bona. I tot el món ha de carregar amb el seu mot, li
agrade o no. Però sempre serà bo portar-ho amb bon humor perquè sinó pots
arrastrar una creu tota la vida.
A continuació va tot un llistat
de malnoms de Benilloba (uns 340 aproximadament). He aprofitat el llistat que apareix en la web
Benilloba. net que confeccionaren Cèlia i Ricard fa algun temps a la que he
afegit uns quants que crec que faltaven. Açò no es un llistat tancat, perquè
sempre en restarà algun i contínuament n’apareixen de nous. Els malnoms tenen
una vida com les persones, amb una duració irregular, una o més generacions,
tots naixen i pel temps acaben morint.
|
Agüela |
(L') |
Fonda Rosari (La de la) |
Picarrí Pina |
(La) |
|
|
Aceite |
Formiga |
Pintora |
|||
|
Adeletes |
(Les) |
Forn |
(Del) |
Pintoret |
|
|
Antolino |
Frareta |
(La) |
Pinyó |
||
|
Arrapaculs |
Fressó |
(El tio) |
Pisa |
||
|
Arruà |
Fresola |
(La) |
Pistola |
||
|
Bacallaret |
Fustera |
(Pepica la) |
Pitu |
(La) |
|
|
Bajoca |
Gabiel |
Pitxirriqui |
|||
|
Bajoquero |
Gaianes |
(El tio) |
Platillero |
||
|
Bala Balaguer |
Gallina Garrofa |
Pleito |
|||
|
Balí |
Garrofines |
(Les) |
Poltrota |
(La tia) |
|
|
Balonera Barrabàs |
(La) |
Garsón |
Pollet |
||
|
Barreta |
Gat |
(El) |
Polloses |
(Les) |
|
|
Bartola |
(La) |
Gatets |
Pont |
(Del) |
|
|
Batalló |
Gatí |
Pora |
(La) |
||
|
Baticola |
Gavelleta |
(La tia) |
Porró |
||
|
Batoi |
(El tio) |
Gepa |
(El tio) |
Potecàries |
(Les) |
|
Belmonte |
Giles |
(Les) |
Povil Practicant (El) |
||
|
Bellota |
Ginesos |
(Els) |
Puça |
(La) |
|
|
Benifet |
Guapet |
(El) |
Putxeret |
(El tio) |
|
|
Bessó |
Guarda |
Quartelera |
|||
|
Blaia |
Guardeta |
Quelic |
(El tio) |
||
|
Blanca |
(El tio) |
Guerra |
Quinín |
||
|
Boades |
Horques |
( El tio) |
Quiniues |
||
|
Boyer |
(El tio) |
Hostalet |
(El del) |
Rabossa |
|
|
Bolo |
(El) |
Jolivert |
Rampinya |
||
|
Borrasca |
Joya |
Rastrapeus |
|||
|
Borreguera |
(La) |
Louis |
Ratot |
||
|
Borreguero Bossí d’ull |
Llaganya |
Reganyat |
(El) |
||
|
Botiguera |
(La) |
Llarga |
(La) |
Reinetes |
(Les) |
|
Bou |
Lloroses |
(Les) |
Requinta |
(La) |
|
|
Branta |
(La) |
Llumener |
(El) |
Retora |
(La) |
|
Bujía Buli |
Maemo Malany |
(El tio) |
Reverte |
||
|
Cabenal |
Malancara |
(La) |
Rei |
(El) |
|
|
Cabiloses |
(Les) |
Manases |
(Els) |
Reina |
(La) |
|
Cabrereta |
Manco |
(El) |
Reineta |
||
|
Cabrero |
(El) |
Mançanetes Mangue |
Riberetes |
||
|
Cabrerot |
Manos largas Marcat |
Rillo |
(El tio) |
||
|
Cabres |
(Mª la de les) |
Marcial |
Riuet |
(El del) |
|
|
Cacauet Gagarnera |
Marcialet |
Ritxard |
|||
|
Calele |
(EL tio) |
Marqués |
(El) |
Roca |
(El tio) |
|
Camallonga |
Marrures |
(Les) |
Roig |
(El) |
|
|
Campaneta |
Matuta |
Roiget |
(El) |
||
|
Cantó |
(El del mas de) |
Matxin |
Rollet |
||
|
Canute |
Melendes |
Rollo Ropinya |
(El) |
||
|
Carabassa |
Melesa |
(La) |
Ros |
(El) |
|
|
Carabruta |
Merdeta |
Rovellí |
|||
|
Caramelo |
Ministre |
Rua |
(La) |
||
|
Carassa |
Mireta |
Rubia Rubio |
(La) |
||
|
Carboner |
(El) |
Mol.lera |
(La) |
Rugat |
|
|
Carraca Castellano |
Molí |
(El del) |
Rull |
(El) |
|
|
Carretilla |
Molinero |
Rullo |
(El) |
||
|
Carronyeta |
Morena |
(La) |
Rut |
(Pepa la) |
|
|
Casinero |
Moreneta |
(La) |
Sabatera |
(La) |
|
|
Castilla |
Morenet |
Saboner |
|||
|
Castilleta |
Moreno |
(El tio) |
Sagristana |
(La) |
|
|
Catxorrito |
Moroto |
Sal |
(Amparo la) |
||
|
Catxorro Cauni |
Mosaico |
(EL del) |
Santxa |
(La) |
|
|
Clavilenyo |
Mosquita |
(La) |
Sarguero Sarmentetes |
||
|
Cella |
Mostoses |
(Les) |
Secretari |
(La del) |
|
|
Cellut Centeno |
Muebles |
(La tia) |
Secretaria |
(La) |
|
|
Cigarreta |
(La tia) |
Mullaeta |
(El tio) |
Senyoret |
|
|
Civil |
Nelo |
Sevilero |
|||
|
Coca |
Noi |
(El) |
Silvestra |
||
|
Colau |
Noia |
(La) |
Sixaixa |
||
|
Còlida |
Obispo |
(El) |
Sol deLevante |
||
|
Colmena |
(El tio) |
Ordinari |
(L') |
Sola |
(La) |
|
Condomina |
(El de la) |
Os Padre |
(El tio) |
Solaja |
(La) |
|
Conill |
Paellaes |
Soliguer |
|||
|
Conilla |
Paiaso |
Soliguera |
(La tia) |
||
|
Corazón |
Pajarera |
Soliguereta |
|||
|
Corda |
Palomo |
Son |
(La) |
||
|
Cordobés |
(El) |
Pallama |
(La) |
Taconero |
|
|
Correncinc |
Palleter |
Taes |
|||
|
Cortesos |
(Els) |
Palletera |
Tafarra |
(La) |
|
|
Cortijera |
(La) |
Pallisero |
Tangerina Tàtel |
(La) |
|
|
Coscolla |
(El tio) |
Palloc |
Tavo |
||
|
Coteto Cotoga |
Panoli |
Tendre |
(El) |
||
|
Cotorra |
Panses |
(Glòria les) |
Tequetec |
||
|
Cotxeme |
Paraguai |
(La del) |
Tetet |
||
|
Cova |
(El tio) |
Paraigüera |
(La) |
Tiny |
(El del) |
|
Cula |
(La) |
Pardala |
(La) |
Tocina |
|
|
Culaseta |
Pardalo |
(El tio) |
Tomabolla |
||
|
Culicollons |
(El tio) |
Pardeta |
Tomacó |
(El) |
|
|
Cuqui |
Pedregal |
Tomacona |
(La) |
||
|
Curro |
Pequeño |
Tractor |
(El del) |
||
|
Delscrits |
Perdigó |
Traguet |
|||
|
Dolç |
Perolero |
Transullat |
|||
|
Dolcet |
Peit Peixet |
Turis |
|||
|
Dolceta |
(La) |
Pelaillo |
(El) |
Ullera Venturo |
|
|
Enamorao |
(El) |
Pelut |
(El tio) |
Verdugo |
|
|
Escaleta |
(De l') |
Pentinat |
Verga Viudo Xape |
||
|
Esgarrasàries |
Penya |
Xato |
(El) |
||
|
Espenta |
(El tio Pep d' ) |
Perdigó |
(El tio) |
Xima |
(La) |
|
Espioca |
(De l') |
Perdigona |
Ximarro |
||
|
Esquilador |
(L') |
Perdiu |
(El tio) |
Xinxilla |
|
|
Estanquer |
Peripècies |
Xiquilla |
(La) |
||
|
Estanqueret |
Perolero |
Xixaixa |
|||
|
Faixa |
Peromnia |
(El tio) |
Xorla |
(La) |
|
|
Faque |
Pesa |
Xorovita |
|||
|
Fato |
Petetes |
Xorrispes |
|||
|
Fava |
Petila Petit |
Xorret |
|||
|
Ferrer |
(El) |
Petorro |
Xota |
||
|
Figueta |
Petrosa |
(De) |
Xumé |
||
|
Florido |
(Enrique el) |
Pi |
(El tio) |
Xupete |
|
|
Fogó |
(El tio) |
Picarrí |
(El tio) |
Xurru |
|
|
Fogó en puntilla |
Picola |
Zurdo |
|||
