RETAULE DE S.JOSEP

               Situat a la façana que dona al carrer San Josep de la casa nº2 del carrer Sta Anna.

               Consta de 12 rajolets (4x3). Amb unes dimensions aproximades de 80x60 cm. El plafó està col·locat a nivell de la paret, sense fornícula. Amb un fanal a la part de dalt, al que sol penjar-se un bunyol per la festa del sant, i a la part de baix està la jardinera.

               S. Josep, l’espòs de Maria, mare de Jesús de Nazaret i per tant pare putatiu d’ell. D’ofici artesà, segons l’Evangeli de S. Mateu, pertany a l’estirp del rei David.S. Josep sol representar-se de jove acompanyat de Jesús  xiquet i amb una vara florida. La seua festivitat es celebra el 19 de març.

               El plafó esta bordejat per una sanefa formada per una llista blanca que forma ales de palometa sobre un fons marró. L’escena està formada per dos figures: la de S. Josep, representat com una persona jove i amb un rostre que s’assembla a la representació de Jesucrist, i la de Jesús xiquet de la mà de son pare. Els dos vestits amb una túnica blava i S. Josep cobert amb capa. Jesús porta a la mà dreta la creu, símbol de la passió i S. Josep a la mà esquerra la vara florida. Els dos calcen sandàlies. El cap de S. Josep esta nimbat mentre que del de Jesús surten tres franges de raigs. El  fons consta del sòl i el cel separats per una línea que forma l’horitzó, sense cap element més a excepció d’unes diminutes herbes. Sota els personatges està retolat el nom del sant.

               El colors dominants són el blau, marró i verd. El seu estat es bo a excepció  de dos rajols partits, un pel mig i l’altre en un cantó.

RETAULE DE STA .ANNA

Imatge antiga desapareguda

Imatge actual

                Situat a la façana nº 8 del carrer Sta. Anna. Abans i fins als anys 80 del segle passat estava en la façana nº5 del mateix carrer. Esta casa va ser derruïda per la seua propietària que va retirar el plafó de la façana apropiant-se  d’ ell amb l’oposició de tot el veïnat. Açò va originar un litigi que va durar  un temps fins que el tribunal va fallar, malauradament,  a favor de la propietària. Aleshores el veïnat va encomanar un nou retaule similar a l’anterior que va ser col·locat en la casa que es va decidir per sorteig. L’original restarà descontextualitzat per algun xalet de la costa.

               El retaule consta de 12 rajolets, 4x3. D’unes mesures aproximades de 80x60 cm. El plafó està col·locat al nivell del a façana sense fornícula. La imatge del plafó està rodejada per una sanefa d’uns 5 cm.  amb formes geomètriques: uns ovals que resten entre els rectangles que formen dues llistes blaves que s’entrecreuen i que estan bordejades per dents de serra. La sanefa s’interromp a la part de baix del plafó on està escrit el nom de la Santa (Tapat per les flors en la foto). En la part de dalt del plafó està el fanal que l’enllumena i a la part de baix la jardinera. El plafó antic estava col·locat dintre d’una fornícula i emmarcat per una motllura amb frontó.

                Sta. Anna segons el evangeli apòcrif de Santiago va ser la Mare de Maria, a la que va tenir quan ja era major, i esposa de S. Joaquim. La iconografia amb la qual se la sol representar es de la següent manera: vestida amb un llarga túnica, un mantell que li cobreix el cap, acompanyada de la seua filla Maria i amb un llibre.

               En el nostre retaule és representa a Sta. Anna seguint els criteris iconogràfics tradicionals: túnica i  mantell,  amb la seua filla Maria, encara de xiqueta, però no porta un llibre sinó un papir desenrotllat damunt de les cames. Sta. Anna està asseguda a un banc i Maria recolzada a ella en actitud de prec. Ambdues porten l’aureola daurada de santes. L’escena es desenvolupa en el camp amb abundant vegetació: xiprers,mates i flors que destaquen sobre un cel blau amb uns pardals que el solquen amb el seu vol. La festivitat de Sta. Anna  es celebra el 26 de juliol junt a la de S. Joaquim, però en Benilloba com se li ha rendit culte tant per se la dona del seu patró com per ser la patrona del ram tèxtil, sector econòmic amb molta tradició, la festa es celebrava el 18 d’agost, dos dies desprès de la celebració de S. Joaquim. Esta santa tenia confraria pròpia, formada pels treballadors del tèxtil,que era la que li rendia culte el dia de la seua festa.

               Els colors predominants són: groc, verd i blau, amb el rosa de les túniques. El estat de conservació del retaule és molt bo.

RETAULE DE S.LLORENS

               Situat a la façana  A  del carrer S. Llorenç. Abans estava situat a la façana de la casa del costat que al reformar-la el van canviar d’ubicació i al temps va ser canviat el retaule ceràmic,  al voltant dels anys 80 del segle passat.

               Consta de 12 rajols, 4x3, amb unes dimensions de 80x60 cm. El plafó  col·locat al nivell de la paret, emmarcat per un llistell ceràmic blau, té una teuladeta per cobrir-lo, sota ella està el fanal per enllumenar al sant. A la part inferior del retaule hi ha una cornisa de marbre rodejada d’una barana de ferro formant una jardinera per a la col·locació de flors en l’onomàstica del sant.

               S. Llorenç naix a Huesca (Hispania Tarraconensis) cap el 225 d.C. En el 257 va ser ordenat diaca pel Papa Sixte II, encarregant-se d’administrar els bens de l’església i la cura dels pobres. Llorens va ser cremat en una foguera damunt d’una graella  el 10 d’agost del 258 en Roma com a conseqüència del edicte del emperador Valeriano que prohibia el culte cristià i decretava la seua persecució. En este dia se celebra la seua festa.

               En el retaule ceràmic es representa al sant amb la cara de jove, perquè realment va morir jove, amb l’aureola pròpia dels sants, vestit amb la dalmàtica de diaca, amb la mà esquera sosté una graella de grans dimensions, instrument amb el qual  va ser martiritzat  i en la mà dreta la fulla de palma símbol del martiri. El fons és neutre, sense cap imatge, amb un color blavós. Sense més colors que el daurat del vestit i el negre de la graella. El estat de conservació és bo.

RETAULE DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

           Situat a la façana nº 14 del Carrer Mare de Déu dels Dolors.

           Consta de 20 rajolets (5x4) i unes dimensions aproximades de100x80 cm.

           És tracta d’una imatge de la Mare de Deu dels Dolors treta d’una foto  de la escultura  exposada en l’altar de la capella de la Comunió de L’església del poble. La Mare de deu dels Dolors és una advocació de la Mare de Déu en la qual se la representa  vestida de negre o morat i amb 7 punyals clavast al pit en referència al set dolors que va haver de sofrir la Mare de Déu. La nostra imatge també està vestida de negre però sols presenta un punyal clavat al pit i per tant esta més pròxima a la anomenada Verge de la Soledat, seguint el model que va fer Gaspar Becerra per al convent de Ntra. Senyora de la Victoria de Madrid i que va desaparèixer en la guerra Civil. L’escultura de Becerra era vestidora , o siga que sols tenia cap i mans  i un bastiment de fusta  que es vestia de negre, amb un punyal al pit i diadema en lloc de corona. Aleshores la nostra imatge s’assembla més a esta imatge de la Verge de la Soledat. Malgrat tot açò l’advocació del poble de Benilloba és cap a la Mare de Deu dels Dolors,tradicionalment patrona dels llauradors, fins i tot va haver una confraria, en la qual tots els seus membres eren llauradors, amb la finalitat de retre-li culte. Un dia de festes estava dedicat a ella i organitzat per la confraria. La festivitat es celebra el 15 de setembre encara que en Benilloba es celebrava el 16 d’agost, al s’ endemà de S. Joaquim.

           Este plafó ceràmic és el darrer que s’ha col·locat al poble en el carrer del mateix nom i va ser en l’última dècada del S. XX. A pesar de tindre una teulada que el resguarda el plafó esta molt deteriorat, la seua exposició al sol, orientat com està cap al migdia, o la qualitat dels material ha fet que presente una imatge molt descolorida, pàl·lida, amb un color rosat que no té  a veure amb la iconografia real. A més té algun rajol que està partit. El retaule disposa d’un fanal per a la  il·luminació i una jardinera a la part de baix per a l’ornament floral.

RETAULE DE S. JOAQUIM

                 Situat a la façana  nº 51 de C/Major. Mirant al carrer S. Joaquim.

                 El retaule consta de 20 rajolets (5x4). Al voltant del plafón impresa en els rajolets, hi ha una sanefa que consta d’un llistell blau interior seguit d’un llistell mes ample format per semicercles blancs amb una semicircumferència blava interior i entre ells unes puntes de fulla, tot envoltat per un llistell marró. El plafó està dintre de una fornícula d’uns  10 cm de fondària. La fornícula va ser rodejada recientment per una sanefa de ceràmica amb motius geomètrics i vegetals.   En l’últim rajol de la part inferior dreta hi ha una inscripció referent al lloc d’adquisició o fàbrica: “Azulejos E. Guinot”.Valencia.  En la part superior penja un fanalet per al seu enllumenat. En la part inferior una jardinera de ferro pintada de negre sobre una cornisa que excel·leix de la paret. És el receptacle dels ornaments florals en la festa del sant.

               S. Joaquim i Sta Anna són el pares de Maria i iaios de Jesús segons la tradició cristiana. Joaquim i Anna no són mencionats en la Bíblia, d’ells es parla per primera vegada en el “Evangeli apòcrif de Santiago”. Segons este Evangeli Joaquim era un home ric i piadós, que feia donatius als pobres i a la sinagoga. Van viure primer en Galilea i després en Jerusalem. El Sumo sacerdot  va rebutjar a d’ell i a un sacrifici animal que anava a fer pel fet de no tenir fills. Ell és va retirar com a penitencia al desert a fer dejuni durant quaranta dies. Un àngels se li va aparèixer anunciant-li que tindria un fill. És el patró dels iaios i la seua onomàstica se celebra junt a la de Sta. Anna el 26 de juliol. A principis del S. XX el Papa Pío X va traslladar la festivitat al 16 d’Agost, el dia després de l’Assumpció de la Mare de Déu .En Benilloba encara se celebra la seua festivitat en este dia.

               En el plafó es representa a S. Joaquim  a similitud de la imatge que del Sant hi ha a l’ església. Per tant és possible que la composició es fera basant-se en alguna foto de la imatge. Sobre el filacteri en que esta escrit el nom del sant descansa una peanya. Damunt  d’esta peanya s’eleva un S. Joaquim representat com una persona major, amb barba blanca, calb i un garrot sostingut per la  mà esquerra. Assegut a la part esquerra dels peus un angelet aguanta amb el braç esquerre un llibre al temps que amb el dit índex de la mà dreta senyala a l’espectador on ha de llegir. A la part dreta del sant s’eleva un núvol amb dos àngels i dos querubins. A la part alta del núvol asseguda en ell la Mare de Déu amb posició orant mira cap a Déu Pare representat amb un triangle. Davant del triangle un colom representa al Esperit Sant. Del conjunt Pare i Esperit Sant surten uns raig daurats  ornats amb nuvolets i querubins que envolten l’escena. S. Joaquim a més de ser patró del poble té un carrer dedicat a ell.  Els colors predominants son el daurat, el blanc, rosa ,blau i el fons verd. El seu estat de conservació es bo.

               En la part inferior del retaule un rajol ceràmic ens recorda les indulgencies que dona l’arquebisbe  Joaquin Company al qui rese davant la imatge. Joaquim Company va nàixer a Penàguila  en 1732 i va exercir d’arquebisbe de Valencia entre1800 i 1813. Este fet i el tipus d’escriptura utilitzat  ens porta a pensar  en una antiguitat del rajol a voltant d’estes dates, encara que el plafó ceràmic es possible que haja segut substituït amb posterioritat.

RETAULE DE S. VICENT FERRER

            Situat a la façana nº 36 del Carrer Major

           Consta de 12 taulellets (4x3), amb una mesura aproximada de 80x60 cm. El retaule esta bordejat per una línea blava i per la part exterior una cinta d’un blau més claret que forma ones i llaços sobre un fons blanc. Els taulells estan dintre una fornícula de poca profunditat, sols un parell de centímetres, emmarcada per una motllura coronada per un frontó. En el frontó resta encara el clau d’ on penjava el fanal o llum que ha segut substituït per una bombeta de llum. En el taulell situat en la part inferior dreta apareix el nom del magatzem o tenda on va ser adquirit: “Azulejos Antonio Sanchís,Colón 62, València” Probablement el lloc de fabricació fora Manises.

            S.Vicent Ferrer és el sant valencià per antonomàsia. Va nàixer a València el 23 de gener de 1350. Posteriorment ingressa en l’ordre de Predicadors Dominics. Va Viure de prop el Cisma d’Occident , renunciant a les distincions cardenalícies i bisbats que li va oferir Benedicte XIII (El Papa Luna).En 1398 va tenir una visió en la qual li se va aparèixer Jesucrist junt a S.Francesc i S.Doménec de Guzman que li encomanen la missió d’evangelitzar el món. A partir d’este moment i durant 20 anys es dedica a predicar per Europa occidental. Dotat d’una gran eloqüència reunia a multituds allà on predicava. Els miracles l’acompanyaven en les seues prèdiques, entre ells el que la gent l’entenia encara que parlara en la seua pròpia llengua, d’ací que es considerava que tenia el don de llengües. En totes les seues imatges apareix el lema:”Timete Deum et date illi honorem” és tracta d’una frase del llibre de l’Apocalipsi: “Tem a Deu i dona-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu juí”. L’explicació està en que S. Vicent es va convertir en el profeta del Juí Final i la vinguda de l’Anticrist. El moment final li arriba el 5 d’abril de 1419 en Vannes (França) on roman soterrat. Canonitzat en 1455 reunix en el seu procés fins a 860 prodigis o miracles. Després va ser nomenat Patró del regne de València. En València la seua festa es celebra el dilluns posterior a la Pasqua.

            Els seus atributs com a Sant són: el llibre, la flama damunt del front, la mitra, el dit índex assenyalant cap amunt.

           En este plafó S. Vicent apareix representat amb els hàbits de Dominic, amb la tonsura de clergue i el nimbe de santificació. El braç dret en alt i el dit índex assenyalant el camí cap al cel al temps que predica la conversió. En la mà esquerra té un llibre ( la bíblia) que un angelet l’ajuda a sostenir. A l’altre costa un altre angelet subjecta un bàcul símbol del bisbat al que S. Vicent van renunciar. Un altre atribut que presenta el sant és la llengua de foc que surt del cap i que simbolitza el don de llengües que posseïa o també que era l’ Esperit Sant el que el guiava. Els àngels estan representats com a xiquets però un xiquets amb el cos musculós. Tots tres, angelets i sant semblen estar sobre el núvols i els fons està indefinit. En la part de baix està retolat el nom del sant i en la part superior en el filacteri apareix el lema “ Timete deum et date illi honorem”El color dominants son el verd, blanc, negre, rosa per als angelets i groc. El seu estat de conservació és bo, tan sols un rajolet està picat.

RETAULE DE S.FRANCESC D'ASSÍS

               Situat a la façana nº32 del Carrer Major.          

               Consta del 12 taulellets  (4 x 3) i de unes dimensions aproximades de 80 x 60cm. El retaule està perfectament encaixat dintre de la fornícula excavada en la paret, sense llistell ni vora que l’ emmarque. En la part de baix hi ha una jardinera de ferro amb la finalitat de posar flors per la seua celebració.

               S. Fracesc va nàixer en Assís (Umbria) en 1181, pertanyent al Sacre Imperi Romà Germànic. Batejat amb el nom de Giovane Di Pietro Benardone, era fill d’un burgués comerciant de teles. Açò li va permetre una joventut despreocupada i accedir als estudis regulars de l’època. Fa formar part de l’exèrcit Papal en la lluita contra l’Imperi. I va ser en esta època de soldat quan va tenir una revelació que li van fer abandonar les armes i iniciar una vida de meditació i desinterès per allò terrenal. Va fundar l’Ordre de Frares Menors i va viatjar a orient a predicar l’Evangeli. Va patir els estimes de la crucifixió de Jesucrist encara que els amagava per considerar-se indigne de portar les senyals de la passió de Crist. Al no ser sacerdot ell predicava amb l’exemple i amb les lloances incitant a la conversió i a portar una vida evangèlica. Va morir en 1226 i la seua onomàstica es celebra el 4 d’octubre. Els atributs amb que se’l representa són els estigmes i lacalavera (com a rebuig dels plaers de la vida i la presencia de la mort).

               En este plafó es representa a S. Francesc agenollat, davant té un llibre i una calavera (símbol de la mort  i de que esta l’hem de tenir present en tot moment) amb els braços oberts i les mans esteses, orant i clamant a  Crist crucificat  el poder sentir en el seu propi cos la Passió de Crist. Gràcia que li és concedida. I mitjançant uns raigs que surten de les mans i el costat de del crucificat i  que van directament a les mans i pit del Sant mostra el fet de que va rebre en el seu propi cos els estigmes de Crist. Estes nafres que li van quedar impreses en el cos i les va patir  fins al final de la seua vida les amagava als ulls de la gent perquè no es considerava digne de portar les senyals de la Passió. Estos raigs  donen profunditat a la imatge a la qual cosa també contribueix el paisatge de fons que ompli l’escena:l’arbre, l’església del fons així com les irregularitats del terreny. El Sant porta nimbe i va vestit amb els hàbits franciscans apedaçats, com a símbol de l’extrema pobresa amb que viu.

Els colors predominant són el verd i el marró. L’estat de conservació és bo.