MALNOMS

 

Els malnoms o mots són noms  no oficials que s’apliquen a les persones. Els malnoms són més s en pobles o ciutats de pocs habitants on la gent sol conèixer-se. En les grans ciutats on el cercle social de les persones és més reduït els malnoms, si existeixen també tenen un àmbit molt més reduït.  Molts són els motius per el que els mots són molt freqüents en els pobles on tothom te el seu nom no oficial, o pot ser que més d’un. O bé  per a diferenciar persones amb el mateix nom, o per a recalcar algun defecte físic, o per herència, o per designar la seua procedència,etc. qualsevol motiu és bo per batejar per segona vegada a la gent. Fins i tot hi ha especialistes en esta tasca. Estos malnoms de vegades són seriosos, graciosos, satírics, grandiloqüents, amb mala intenció o amb bona. I tot el món ha de carregar amb el seu mot, li agrade o no. Però sempre serà bo portar-ho amb bon humor perquè sinó pots arrastrar una creu tota la vida.

                A continuació va tot un llistat de malnoms de Benilloba      (uns 340 aproximadament). He aprofitat el llistat que apareix en la web Benilloba. net que confeccionaren Cèlia i Ricard fa algun temps a la que he afegit uns quants que crec que faltaven. Açò no es un llistat tancat, perquè sempre en restarà algun i contínuament n’apareixen de nous. Els malnoms tenen una vida com les persones, amb una duració irregular, una o més generacions, tots naixen i pel temps acaben morint.  

 

Agüela	(L')	Fonda Rosari (La de la)		Picarrí Pina	(La)
Aceite		Formiga		Pintora
Adeletes	(Les)	Forn	(Del)	Pintoret
Antolino		Frareta	(La)	Pinyó
Arrapaculs		Fressó	(El tio)	Pisa
Arruà		Fresola	(La)	Pistola
Bacallaret		Fustera	(Pepica la)	Pitu	(La)
Bajoca		Gabiel		Pitxirriqui
Bajoquero		Gaianes	(El tio)	Platillero
Bala Balaguer		Gallina Garrofa		Pleito
Balí		Garrofines	(Les)	Poltrota	(La tia)
Balonera Barrabàs	(La)	Garsón		Pollet
Barreta		Gat	(El)	Polloses	(Les)
Bartola	(La)	Gatets		Pont	(Del)
Batalló		Gatí		Pora	(La)
Baticola		Gavelleta	(La tia)	Porró
Batoi	(El tio)	Gepa	(El tio)	Potecàries	(Les)
Belmonte		Giles	(Les)	Povil Practicant (El)
Bellota		Ginesos	(Els)	Puça	(La)
Benifet		Guapet	(El)	Putxeret	(El tio)
Bessó		Guarda		Quartelera
Blaia		Guardeta		Quelic	(El tio)
Blanca	(El tio)	Guerra		Quinín
Boades		Horques	( El tio)	Quiniues
Boyer	(El tio)	Hostalet	(El del)	Rabossa
Bolo	(El)	Jolivert		Rampinya
Borrasca		Joya		Rastrapeus
Borreguera	(La)	Louis		Ratot
Borreguero Bossí d’ull		Llaganya		Reganyat	(El)
Botiguera	(La)	Llarga	(La)	Reinetes	(Les)
Bou		Lloroses	(Les)	Requinta	(La)
Branta	(La)	Llumener	(El)	Retora	(La)
Bujía Buli		Maemo Malany	(El tio)	Reverte
Cabenal		Malancara	(La)	Rei	(El)
Cabiloses	(Les)	Manases	(Els)	Reina	(La)
Cabrereta		Manco	(El)	Reineta
Cabrero	(El)	Mançanetes Mangue		Riberetes
Cabrerot		Manos largas Marcat		Rillo	(El tio)
Cabres	(Mª la de les)	Marcial		Riuet	(El del)
Cacauet Gagarnera		Marcialet		Ritxard
Calele	(EL tio)	Marqués	(El)	Roca	(El tio)
Camallonga		Marrures	(Les)	Roig	(El)
Campaneta		Matuta		Roiget	(El)
Cantó	(El del mas de)	Matxin		Rollet
Canute		Melendes		Rollo Ropinya	(El)
Carabassa		Melesa	(La)	Ros	(El)
Carabruta		Merdeta		Rovellí
Caramelo		Ministre		Rua	(La)
Carassa		Mireta		Rubia Rubio	(La)
Carboner	(El)	Mol.lera	(La)	Rugat
Carraca Castellano		Molí	(El del)	Rull	(El)
Carretilla		Molinero		Rullo	(El)
Carronyeta		Morena	(La)	Rut	(Pepa la)
Casinero		Moreneta	(La)	Sabatera	(La)
Castilla		Morenet		Saboner
Castilleta		Moreno	(El tio)	Sagristana	(La)
Catxorrito		Moroto		Sal	(Amparo la)
Catxorro Cauni		Mosaico	(EL del)	Santxa	(La)
Clavilenyo		Mosquita	(La)	Sarguero Sarmentetes
Cella		Mostoses	(Les)	Secretari	(La del)
Cellut Centeno		Muebles	(La tia)	Secretaria	(La)
Cigarreta	(La tia)	Mullaeta	(El tio)	Senyoret
Civil		Nelo		Sevilero
Coca		Noi	(El)	Silvestra
Colau		Noia	(La)	Sixaixa
Còlida		Obispo	(El)	Sol deLevante
Colmena	(El tio)	Ordinari	(L')	Sola	(La)
Condomina	(El de la)	Os Padre	(El tio)	Solaja	(La)
Conill		Paellaes		Soliguer
Conilla		Paiaso		Soliguera	(La tia)
Corazón		Pajarera		Soliguereta
Corda		Palomo		Son	(La)
Cordobés	(El)	Pallama	(La)	Taconero
Correncinc		Palleter		Taes
Cortesos	(Els)	Palletera		Tafarra	(La)
Cortijera	(La)	Pallisero		Tangerina Tàtel	(La)
Coscolla	(El tio)	Palloc		Tavo
Coteto Cotoga		Panoli		Tendre	(El)
Cotorra		Panses	(Glòria les)	Tequetec
Cotxeme		Paraguai	(La del)	Tetet
Cova	(El tio)	Paraigüera	(La)	Tiny	(El del)
Cula	(La)	Pardala	(La)	Tocina
Culaseta		Pardalo	(El tio)	Tomabolla
Culicollons	(El tio)	Pardeta		Tomacó	(El)
Cuqui		Pedregal		Tomacona	(La)
Curro		Pequeño		Tractor	(El del)
Delscrits		Perdigó		Traguet
Dolç		Perolero		Transullat
Dolcet		Peit Peixet		Turis
Dolceta	(La)	Pelaillo	(El)	Ullera Venturo
Enamorao	(El)	Pelut	(El tio)	Verdugo
Escaleta	(De l')	Pentinat		Verga Viudo Xape
Esgarrasàries		Penya		Xato	(El)
Espenta	(El tio Pep d' )	Perdigó	(El tio)	Xima	(La)
Espioca	(De l')	Perdigona		Ximarro
Esquilador	(L')	Perdiu	(El tio)	Xinxilla
Estanquer		Peripècies		Xiquilla	(La)
Estanqueret		Perolero		Xixaixa
Faixa		Peromnia	(El tio)	Xorla	(La)
Faque		Pesa		Xorovita
Fato		Petetes		Xorrispes
Fava		Petila Petit		Xorret
Ferrer	(El)	Petorro		Xota
Figueta		Petrosa	(De)	Xumé
Florido	(Enrique el)	Pi	(El tio)	Xupete
Fogó	(El tio)	Picarrí	(El tio)	Xurru
Fogó en puntilla		Picola		Zurdo

 

LA SALA

 

Esta foto feta en febrer del 1972 correspon a l’antic edifici de l’ajuntament amb el ròtol pompós de Casa Consistorial. Però  cap persona el coneixia per eixe nom. Tothom l’anomenava LA SALA.  A la sala duien els xiquets quan feien una malifeta, a la sala anàvem a pagar les contribucions, a  registrar un nou fill  o una defunció, per algun litigi, ser mesurat a l’entrar en quintes i algun assumpte més. Amb molta probabilitat este nom de La sala que li atorgàvem venia de l’època foral, aleshores era la Sala del Consell on es reunien els consellers del poble. Este mot que es va conservar durant més de dos-cents anys ara, pràcticament, ja no l’utilitza ningú.

                En esta foto podem vore encara el rellotge de sol, prou desdibuixat, que hi havia a la façana entre el dos balcons, així com la bústia on tiràvem les cartes per a ser enviades. Les arcades  de la façana estaven cegades per un mur en la part baixa i una cristallera en l’arc. Este edifici va ser derruït en el 1978 per a construir-lo de nou.

L' ENLLOSAT DELS FORNS

 

Estes dos anotacions apareixen en la quadern de treball de Josep Soriano Guerrero, pedrapiquer d’Atzeneta, i corresponen al encàrrecs que fan els Forners de Benilloba al pedrapiquer per a que canvien el sòl de pedra dels dos respectius forns. Cada cert temps el sòl del forn de pedra s’havia de canviar degut a que les altes temperatures feien malbé les pedres, fracturant-se i perdent la uniformitat, aleshores la pala tenia dificultats per a relliscar al entrar o traure els pans. Atzeneta d’Albaida era terra d’artesans de la pedra a més de tenir canteres amb unes vetes de pedra adients per a traure llambordes que serviren per a esta tasca. Primer és Vicente Cremades propietari del forn del carrer S.Pere  ( al que anomenàvem Forn de Dalt )el qui li fa l’encàrrec el 20 de maig de 1956 i  després,  vespra de Reis (5 de gener) de 1957 és Vicente Pérez, propietari del forn de Baix ( carrer de s. Joan nº 4) el que li fa la comanda. La mesura dels dos deu ser similar encara que  una està en pams i l’altra en metres,  perquè el preu és el mateix. El forn de Baix va deixar de prestar el servei al voltant de l’any setanta del segle passat. El forn de Dalt en els anys seixanta va canviar de propietari i ha continuat fins l’actualitat encara que adaptat a les noves circumstàncies.

Les fitxes han estat proporcionades per Ximo Tormo, estudiós d’Atzeneta.