LA CARNERA

Recordeu este objecte? Ja no se’n veu cap. Tan sols algun que, tot polsós, resta oblidat per algun racó del porxi. Però fa alguns anys, o prou segons es mire, era un utensili de cuina molt necessari i utilitzat. Servia per guardar la carn (durant uns dies, no molts) en un lloc fresc i al resguard de insectes i rosegadors. També altres aliments com podien ser els embotits, companatge,etc. Es coneixia per el nom de CARNERA o també fresquera i estava normalment penjat amb un fil del trespol del celler, en el pastador, també en el rebost o en algun altre lloc de la casa on es mantinguera fresc.

INAUGURACIÓ DE L'ENCAIXONADA DE LA SAGRISTIA

        En 1962 es va estrenar l’encaixonada de la Sagristia de l’Església de Benilloba. Este moble, de cinc caixons a cada banda, estaba fet per guardar tota la indumentària i aixovar necessari per a les celebracions litúrgiques. El moble va ser fabricat pel fuster-artesà Manuel Bosca originari i encara resident en el poble d’Albaida aprofitant l’amistat que tenia amb ell D.Antonio Soler, aleshores Rector de la Parròquia de Benilloba. Per a la cerimònia de la inaguració i benedició van ser nombrats com a padrins Conxa Monllor ( sagristana en aquell temps) i Evaristo Jorcas. Les fotos pertanyen al dia de la inauguració.

      Si algú està interessat en llegir l'article "Benillobers als Estats Units d'Àmèrica" ara podrà adquirir la revista "ALBERRI 24" al preu de 12 €. Per la qual cosa tan sols m' haurà d'enviar un missatge o passar per l'Ajuntament de Benilloba per tal d'apuntar-se. Quan sapigam el número de persones interessades durem les revistes i ja quedaren per repartir-les.

BUSQUEM!

Serem capaços de localitzar esta foto? Segur que si, no és un repte molt difícil. Però la cosa és complicaria si pregunte per l’any en que esta feta. Ho sabríeu dir?

LA SOLUCIÓ: A principis dels anys seixanta va començar a construir-se un cementeri  nou. El vell s’havia quedat xicotet i,no hi havia espai per fer-lo més gran i es va elegir  per a construir-lo  la cimera del tossalet del Calvari. Esta foto de 1962 mostra en cementeri en fase de construcció. Es poden apreciar les parets que tanquen el recinte però encara no hi té porta i pel seu buit es pot vore  l’ermita  que estava construint-se  al fons i que crec que   es dedicaria a l’advocació de la Mare de Deu del Carme. Este cementeri es va inaugurar  en agost de 1966  amb el primer enterrament com a conseqüència de un trist accident que encara recordem els majors del poble. Com ha novetat hi destacarem el fet de que en este cementeri ja no hi haurà cap soterrament  en fosa ja tots es faran en ninxos.

CONEIXEM?

Vaig ha plantejar-vos una qüestió a veure si  algú ho  recorda  i ens ho explica: sabeu que era    PORTAR EL PRESENT?

Efectivament, com molt bé dieu, el present és un regal o oferiment que es fa a algú. En temps passat quan es feia la porquejada, és a dir, quan es matava el porc i una vegada acabada la tasca de la seua preparació: fer els embotits, salar els cuixots, fer el frito,adobar  la carn… es PORTAVA EL PRESENT   a aquelles persones  a les quals  consideraven dignes d’agraïment per qualsevol  motiu: portar-se bé, veïns, familiars, per haver-los ajudat…  I este consistia en portar-los amb un platet una botifarra o llonganissa,un trosset de cansalada, una costelleta, un trosset de peu… Este obsequi era molt apreciat pel seu valor i per ser productes frescs d’un animal acabat de matar.

ESTAMPES DE COMUNIÓ

Fins no fa massa anys quant els xiquets prenien la primera comunió ( fet  al que li se donava molta importància  a nivell tan familiar com social) entre altres coses com podien ser el convit, el trage, els regals, les reformes en la casa,etc.  es feien uns recordatoris, que eren unes estampetes en les quals per un costat  es posava una imatge de tipus religiós o  una foto del comuniant i per l’altre costat posaven el nom, la data  de l’esdeveniment, el lloc  on és celebrava, etc. Estes estampes es repartien als familiars, veïns i altres persones pròximes  a fi de que tingueren un record del fet.

                Navegant per internet he trobat estos recordatoris de 1952 dels que en aquells moments eren xiquets ( de Benilloba) en el dia de la seua primera comunió( 12 de Juny de 1952): Mª Carmen Ripoll Jordá  i Joaquinito Jorcas Aznar que assistien a l’escola de Dnya. Maria Cardona, Conchita Vilanova Aracil i Lorenzo Cortés Monllor que assistien a l’escola de Dnya. Luisa Garcia, José  (…) Carbonell , Paquito Crespo Llorens i Pepito Reig Guillem ( que no especifiquen a quina escola assistien). Tots, com és lògic, van  prendre la comunió en la parròquia del poble que anomenen com de Sta Maria i S. Joaquin i no amb el nom real que és de “La Nativitat de la Nostra Senyora”.

FRAINOS: UNA ALQUERIA MUSULMANA

Vaig a reproduir textualment un post del blog Alcoleja.org signat per Dani en el qual parla de l'origen del nom del nostre riu Frainos i així descartar altres versions que apareixen per alguns indrets com:Frainós o Farinós.
 Frainos: l'Alqueria Fantasma
 El riu que baixa de l'Aitana i passa per Alcoleja, Benasau, Penàguila... fins que arriba al Serpis alcoià, es coneix des de fa molts segles com a riu de Frainos. Què en sabem de l'origen d'aquest nom? Ben poc, la veritat. Però sí hi ha alguna referència que potser algun dia servisca per a ubicar les restes arqueològiques de l'alqueria que li dóna nom doncs, segons els documents, així es deia un antic poblet morisc que, per desgràcia, a dia de hui no s'ha localitzat. La més antiga és del 1258. En concret, en una carta escrita a Cocentaina i datada en el 21 de maig d'aquest any, es dóna a Ramon de Roset (Raimundo de Roset) quatre jovades de terra "en l'alqueria que es diu Frastina (Frainos), que està en el terme de Benaguila (Penàguila). Reg. 10, fol. 80v. MF: 125 La segona (i última) referència a Frainos la trobem el 1269 quan, des de Barcelona, Jaume I adjunta a les 6 jovades de terra concedides prèviament a Pere Vidal al terme d'Ares, també les cases del rafal. Així el fa senyor d'Ares. La concesió de les 6 jovades havia estat feta pel fill il·legítim del rei, Pere Ferrandis (fill de Berenguera Alfons), amb una carta pròpia feta per Ferrandis i que el 1269 en Jaume ratifica i n'amplia (Burns, "Diplomatarum Regni Valentiae Regnante Iacobo I..." En dit document es descriu el terme d'Ares, el qual estaria delimitat de la següent manera:
 1) pel barranc de Camarell (què transita entre Ares i Beniafé);
 2) pel riu major de Penàguila;
3) la mesquita que hi ha al terme de la vila de Frainos;
4) pel camí que ve de Guadalest.

Es confirma així l'existència d'una alqueria poblada per musulmans propera a Ares i pertanyent al terme cristià de Penàguila. La seua ubicació, segons les fites mencionades, podria ser a la zona on hui es troba Benasau. Una altra opció pràcticament és impossible. El camí que ve de Guadalest a Ares és el que arriba de l'Alt de Xarquera travessant el barranc de Camarell. Hui en dia el nom d'eixe carrer és "de la Marina". El riu major de Penàguila és el que hui coneixem com a "riu de Frainos" precisament, i és el que baixa del Barranc del Molí d'Alcoleja i s'enjunta precisament sota Ares amb el rierol que ve del Camarell. Per tant, amb aquestes fites tenim ubicats els extrems sud, est i nord del terme. Per últim, la fita oest cal situar-la al que hui coneixem com a Benasau. Habitants de Benasau manifesten que la tradició oral ha conservat un topònim conegut com a la Font de Frainos, en la baixada del poble cap al riu. Segons arqueòlegs de la zona, hi ha materials en superfície que permeten d'establir l'existència d'un nucli de població islàmic allí. Podria ser que la font es dessecara i traslladaren la població uns centenars de metres més amunt? Encara és prompte per a afirmar-ho, però és una possibilitat ben interessant a tenir en compte. De moment, Frainos (i la seua mesquita) continuarà sent l'alqueria fantasma fins que no apareguen noves informacions... PUBLICAT PER DANI