CONEIXEM? ESPELLUCAR

         Recordeu el mot ESPELLUCAR? una altra paraula que resta en el vocabulari de les persones majors. Els joves ja no la coneixen i, per tant, tampoc la gasten. Una paraula bonica que va perdent-se. Recordeu que significa i per a que la feiem servir? 

        La foto és d'acompanyament no té res que vore amb " espellucar" o tal vegada un poquet.

LA SOLUCIÓ:

El diccinar.cat diu que espellucar significa indagar minuciosament i ve de pellucar que és prendre menjar en petites quantitats. I verdaderament el que és feia al nostre poble  era buscar minuciosament per trobar alguna ametla. Després d’acabada la collita i passat un cert temps ( he sentit que després de Tots Sants) la gent eixia ala bancals a espellucar que consistia en cercar ametles que havien quedar perdudes pels bancals després de que el llaurador haguera arreplegat tota la collita. Amb una bossa a la mà anaves mirant per terra si n’havia quedat alguna, més fàcil de trobar-ne  era pels marges encara que més difícil de veure-les, fins i tots podia haver-ne quedat alguna dalt de l’arbre. Podies passar molt de temps per arreplegar una bossa i si eren xiquets els que ho feien després les venien per traure’ns uns monedes ( per aquells temps les ametles es pagaven molt bé). Si eren dones les que espellucaven les guardaven per a la cuina i fer pastes per a les festes. O tempora o more.

RELLISCAMENT DE TERRENYS (TOSSAL D'ESPINÓS)

FOTO 1

FOTO 2

FOTO 3

Observant estes fotos notem una clara diferència. Que ha passat? Tota la vessant de la cara Nord del Tossal d’Espinós ha canviat d’aspecte. Efectivament després d’uns fortes pluges que  van ocórrer en la tardor de 2017, concretament entre novembre i desembre, es van produir una serie de relliscaments  del terreny de la vessant, formada per argiles i facilitat per la força de la gravetat, cap a la base. Efectivament l’aigua caiguda va amerant el terreny i este a l’ augmentar de pes i perdre consistència fa que es separen gleves de fang i vegetació que s’esmunyen cap avall. El resultat és tota una vessant desproveïda de vegetació i una acumulació de fangs i vegetació en la base de la vessat. Esta vessant una vegada que ha desaparegut la vegetació serà atacada més fàcilment per l’erosió de l’aigua caiguda de les pluges. Sols un temps llarg de sequera o de poques pluges facilitarà que la vegetació torne a créixer i la colonitze  donant-li estabilitat fins a un nou període de fortes pluges. Poc a poc però amb el pas del temps el tossal va erosionant-se i el terreny s’acumula a la base.

FOTO 4

FOTO 5

FOTO 6

                Ara imaginem-se que la base de la vessant o talús es atacada per baix per un altre agent, com pot ser el riu. Aleshores el material que arriba a la base es arrastrat per el riu bé en el seu fluir normal o bé en fortes avingudes. I a més el riu va atacant la base del talús  amb la qual cosa augmenta la inclinació i pel temps es pot produir un fort relliscament en massa que és un gran corriment de terra. Que es el que podem vore en la Foto 4.: un gran despreniment de terra que arribaria fins el riu. Ara podem preguntar-nos quan es produiria este relliscament de terra en forma de llengua. Es difícil d’assegurar-ho però hi ha un parell de dates que apunten sobre un temps que aniria entre 1860 i 1875:

-En 1877 s’acaba l’alcavó que condueix la sèquia Mare per baix de La Guarda. Aleshores  a l’eixida de l’alcavó al barranc del Xoquet és col·loca el partidor que separa la sèquia mare de la sèquia del Rec Nou. Fins a este moment el partidor estava en la partida del tossal d’Espinós. I en les actes de les juntes de regats es diu que es trasllada perquè la caseta del antic partidor havia sofert diverses sulsides.

-L’altra data és un testimoni oral que he escoltat: El moliner que hi havia en el molí de les penyes del Salt, en un temporal de fortes pluges, una nit es va despertar al deixar de sentir rodar la mola del molí. Quan es va alçar  va veure que no entrava aigua al molí i això el va posar en alerta. A l’observar que no baixava aigua per el riu ( cosa estranya amb les fortes pluges que estaven produint-se) va presagiar que alguna cosa anormal s’havia produït. Va alertar a la família i van fugir del molí cap al poble. Sembla que un fort relliscament de terres havia tapat el curs normal del riu. Ací es va acabar el relat. Va ser precisament en estes dècades del S. XIX quan va funcionar el Molí de les Penyes dels Salt.

                No se si estes dades són suficient per posar una data al despreniment  d’esta llengua de terra que sembla  caiguda des de dalt del Tossal però la simple observació i l’estudi sobre l’erosió de les vessant apunten cap a este  tipus d’explicació.

EL JOC DELS DITS

       Als xiquets xicotets els feien un joc que consistia en anar agarrant els dits de la mà al temps que diem el següent:

-          A l’agarrar el dit gros: “ Este és el pare”

-          L’índex: “ Este és la mare”

-          El cor: “Este demana pa”

-          L’anular : “Este diu que no n’hi ha”

-          El xicotet:” currinxinxet que ve el conillet” o també “ en l’armari en queda un trosset” al temps que li rodava el ditet en un sentit i en el contrari. Aleshores esclatava la risa del xiquet.

CONEIXEM? " PENJAR LES BARRES A L'ESCUDELLER "

              En un grup del facebook dedicat a recuperar paraules ja quasi oblidades he llegit hui esta expressió:"Penjar les barres a l'escudeller". Jo l'havia escoltada moltes vegades encara que ara ja la tenia quasi oblidada. Algú la recorda? Algú podria dir-me el seu significat? a veure si entre tots el podem recuperar.

LA SOLUCIÓ:

          El mot barres  és una forma d’anomenar les mandíbules i escudeller es la prestatgeria on es posen les escudelles. De forma literal no te massa sentit “penjar les barres a l’escudeller” . Però quan alguna cosa no te ús  el que fem es guardar-ho. I, efectivament, si no tenim res que menjar, les mandíbules no ens serveixen, aleshores pengem les barres  a l’escudeller. El diccionari Normatiu li dona eixe significat a la Locució verbal: passar molta fam. Però per extensió s’aplica en un sentit mes ampli: quan una qüestió no te solució, quan no sabem sortir d’un problema, quan hem esgotat tots els recursos aleshores “penjarem les barres a l’escudeller”.

LA FLOR DE L' AMETLER

          La flor de l’ametler ha sigut per a mi,  des de sempre, un símbol d’esperança. En primer lloc perquè encara que floria en ple hivern, en el mes  de febrer, en certa manera   anunciava la primavera. Era l’esperança d’una pròxima primavera on la vida tornaria a ressorgir, encara que els florits camps de blanc i de rosa els veiem des de rere dels finestrals al recés d’un mestral gelat i  a la calor del foc de la llar. I esperança  perquè també anunciava una futura  bona collita d’ ametles. No és que en ma casa, per sort, depenguérem econòmicament de la collita d’ametles, però si que suposava, en els anys 60 i 70 del segle passat, pel preu que tenia este producte, una bona aportació a la economia familiar. Tot i això que esta flor encara havia de superar la greu dificultat que suposava superar un matí de gelada en   els dies dels propers mesos de febrer, març i abril. Tan insegura era esta collita que és parlava de que tan sols un de cada cinc anys se n'aconseguia una bona.

           Tot i així encara resultava rentable tenir el camp plantat d’ametlers. Si l’any havia anat bé venia la segona part que suposava l’arreplegar-les en el més de setembre. Sempre coincidia en la setmana de danses, quin enuig tenir que anar a ballar a la plaça després de tot el dia fent ametles o tenir que matinar el dia següent de haver eixit de cap de dansa.  I passar tot el dia escampant i arreplegant les mantes,pujant i baixant marges, en una vara tombant les ametles, de vegades per dalt  l’arbre. En acabar la jornada, fer la càrrega primer en un animal i després ja amb la muleta mecànica. Portar-les a casa, descarregar-les i buidar els  sacs en un munt.  Per a després seure al voltant d’una taula i anar pelant-les, separant l’ametla de la corfa. Una a una. Quan el cabàs estava ple les escampaven en la cambra per a que es secaren. I així un dia rere l’altre fins acabar-les. Ah! Oblidava que hi havia que separar les diferents classes: la marcona, la flor blanca i la comuna. Una vegada seques, finalitzàvem la tasca quan, una vegada fet el tracte, les ensacàvem, pesàvem i les carregàvem al camió del comprador. Ara ja no sé bé si esta flor  en desperta l’esperança o és més bé enyorança. O les dues al temps.

BUSQUEM!!!

         Sabrieu dir-me on està aquest arc? per a que servia?

         LA SOLUCIÓ:
          Estem davant d’un arc de pedra recolzat sobre dues parets de carreus,  construït per deixar pas a l’aigua que ocasionalment circula per l’aigüera  que baixava des del barranc del Xoquet.  Els bracals ( parets de carreus que sostenen l’arc) tenen poca alçada, la suficient per deixar passar l’aigua. El arc  és un arc rebaixat  es a dir el centre de la circumferència està sota la línea que uneix les impostes. El salmer és una pedra amb forma de cunya  i les dovelles són d’una grandària similar  amb una clau central. L’arc està cobert per la maçoneria necessària per  servir de trànsit al camí que baixant des de la carretera va cap a les hortes. L’aigüera  era la que desaiguava tot el barranquet del Xoquet i que en un bon tram anava per un túnel soterrat sota les hortes i que desembocava un poc abans d’aquest arc. L’arc  situat sota la carretera un poc abans del pont d’entrada al poble segurament el construïren al temps que van fer el pont i van elevar el nivell de la carretera a principis del S. XX quan van fer la carretera  d’Alcoi a Callosa

ESTUDI FOTO AÈREA DE BENILLOBA 1945

Foto aèrea.Vol Americà 1945. Escala 1/10000. Inst.Cartogràfic Valencià

             Esta fotografia aérea feta el 1945 sobre el nostre poble i els seus voltants  ens permet  veure les diferencies de paisatge així com de la trama urbana respecte a la situació actual. En primer lloc he de dir que la foto es en blanc i negre, tal com es feien les fotos aérees i que amb l’ ajuda del estereoscopi ens permetria veure les fotos en relleu, la qual cosa ofereix unes grans possibilitats d’ anàlisis. Com no dispose d’estes avantatges em limitaré  a marcar les diferencies de paisatge entre 1945 i l’actualitat. Primer vorem l’espai urbà  i desprès  el rural.

            L’ESPAI URBÀ.

            El casc urbà de Benilloba en 1945 era més reduït que en l’actualitat . El poble per l’est acabava al final del Carrer Major, les escoles restaven afora. D’ací començava el camí que duia cap a Gorga i Benasau. El carrer Verge dels Dolors no existia, era un camí que conduïa cap al Nord, i a ell s’abocaven la tapia i el Carrer S. Llorens (popularment C. Nou). Este C. Nou estava incomplet), anava fins al carrer que baixava cap al Carrer S.Pere. Més cap al Nord sols hi havia bancals. El carrer S .Josep ( C. Les Eres) arribava fins al patronat. Més al Nord eren bancals, però hi existien tres camins paral·lels   que anaven de la prolongació del C .S. Josep al de la Verge dels Dolors que amb el pas del temps es convertirien en C. Colón ( del Metge), C. Cervantes (Casetes Noves) i C. En Jaume I. Darrere del patronat hi ha un buit fins on començava el C. Nou.  El C. Alacant i Jovellanos  tampoc existien i el cementeri vell restava fora del poble  on escomençava el Calvari del que podem apreciar i distingir fàcilment els xiprers.  Els Carrers Lope De Vega i Calderon de la Barca tampoc existien  i el Carrer S. Joaquim arribava pel costat Est fins la meitat, en canvi per costat Oest arribava fins el Solar. Al Nord tampoc existien el C.Forques i el C. Cocentaina. El C. Cocentaina és l’únic que es va traçar de nou, el camí transcorria a la vora del terrer mentre que el C. Forques si que segueix el traçat de l’antic camí. Per el Sur  el casc urbà estava tancat per la línea  que formaven el que anomenaven l’abadia i que continuava per l’abeurador cap al Solar. El Camp de Futbol no existia. La carretera amb el mateix traçat que ara quedava totalment fora del poble. La trama de carrers en l’interior del casc urbà era la mateixa que actualment amb l’única excepció que suposa la plaça de les Palmeretes que va ser construïda en els anys noranta del S. XX en l’espai que ocupava una antiga casa.

                

Foto aêrea.Vol Americà 1945. Escala 1/5000. Inst.Cartogràfic Valencià

                 L’ESPAI AGRARI

                Amb l’espai AGRARI ens referim al camp que envolta al poble i que té una funció agrària o bé és un espai cultivat  o  bé hi ha zones no cultivades (les mínimes) que s’utilitzaran com a zona de pastura per al ramat. I dintre de l’espai cultivat diferenciarem una zona de regadiu( les hortes) i La zona de secà (Bancal

                -Les hortes:

                Les hortes estan als dos costats del riu i per tant segueixen una línea que va des del Surest cap al Nordest. Eixa franja de hortes  s’amplia  riu avall i adquireix la màxima extensió en la zona de la volta al Pont, els Quarts i la Teuleria sempre depenent de l’orografia i de les sèquies de reg. Hi ha altres franges d’hortes que estan en funció de l’aigua que hi ha en determinats barranquets, així tenim: les hortes del Xoquet, les de Petrosa i les del Barranc de Cuixot. Quines característiques podem diferenciar en esta zona de horta:

1. Presenten un color mes obscur, amb diferents tonalitats de gris. Si la foto fora a color serien diferent tonalitats del verd.
2. Les parcel·les (hortes) són d’una grandària reduïda, amb formes geomètriques, sempre adaptant-se a les irregularitats del terreny.
3. La falta total d’arbres. El regadiu es dedica fonamentalment a cultius herbacis.

-El secà:

La resta de l’espai és zona de secà i presenta les següents característiques:

1. Té  una tonalitat de grisos mes clars.

2.Podem diferenciar de forma general dues zones separades per una línea obliqua que va de Sur-est a Nord-oest. En la part que queda a la dreta les parcel·les ( bancals) són de major grandària i de formes mes rectilínies,  Açò es degut a la orografia, ja que les terres més planes permeten unes formes dels bancals més quadrades o rectangulars. En canvi en la part esquerra del mapa predomina uns bancals més adaptats a la forma del relleu, i al haver forts desnivells el bancals tenen formes més corbes, irregulars adaptant-se a les corbes de nivell.

3.En general hi ha pocs arbres, amb una gran separació entre ells. Açò es degut a que el cultiu es extensiu dedicant-se una gran part de l’espai al cultiu de cereals i al guaret ( terra que no esta sembrada per a que descanse). Estem en el període de la postguerra on la agricultura esta enfocada cap als productes de primera necessitat(blat) i hi ha una gran escassesa de adobs.

- Els arbres , encara que amb gran separació entre ells predominen en les zones de Les Neves i Rodacanters.  Es tracta d’oliveres ( producte molt apreciat en aquesta època).

- Quasi tot l’espai esta cultivat sols resta les terres més difícils per la pendent.

               Una característica que vull ressaltar son unes marques blanques, de forma circular, agrupades i que estan al Nord del poble.  Són les eres que hi havia en la zona que ocupa actualment el centre escolar i la cooperativa. En conte fins a 17 i eren de propietat privada de determinades famílies del poble on es batia tots els estius el cereal conreat en els camps. Estaven situades en esta zona més elevada perquè ací corria més l’aire i es podia aventar millor (separar el gra de la palla i el pallús). N’hi ha una separada de les altres que està en el camí que du al maset de Perol. I altres dos en l’actual camp de futbol, però no se exactament si eren eres o  zones d’extracció de lloses per a la construcció.

               La diferencia en el paisatge actual és molt gran ja que s’han abandonat moltes terres de secà principalment les de zones més marginals per l’accés o per la pendent del terreny i la total desaparició dels cultius de les hortes que resten tots abandonades amb la pèrdua de tot el sistema de reg tradicional.

Foto aêrea.2017. Escala 1/5000. Inst.Cartogràfic Valencià