RETAULE PRIVAT DE SANT ANTONI ABAD

3                             Situat a l’entrada d’una casa particular. Per tant és el resultat  de la devoció particular del habitants de la casa a S. Antoni Abad.El plafó consta de 12 rajols (4x3) i d’unes dimensions aproximades de 100x75 cm.

           Està rodejat per una motllura que simula el marc d’un quadre. En la part inferior, i del mateix material, està la cornisa. També penja un fanal per a la seua il·luminació.   El sant  nimbat apareix representat ja de major, amb la barba blanca i el hàbit propi dels antonians. En la mà esquerra sosté un llibre obert i en la dreta el pal amb la campaneta que duien els empestats. Als peus seus està el porc en referència al seu patronatge dels animals i a la dreta la cova que ens fa pensar en la seua vida eremítica. Tots els seus atributs apareixen representats. El sant esta dintre d’un paisatge ric en detalls, camí nu, herbes, matolls i arbres, pedres, una ermita (són moltes les ermites dedicades al sant per estes terres),i el cel amb núvols.

         Amb la informació aportada  per la família propietària de la casa  he pogut ampliar la investigació sobre la devoció particular a  S. Antoni Abat. Este retaule està   ací com a conseqüència de l’advocació particular d’esta família al Sant. Una advocació que ha passat de pares a fills al llarg d’ al menys sis generacions.  Devoció al sant  que ve d’un avantpassat, Joaquin Company, que és trobava amb dificultats  perquè els animals que posseïa se li feien malbé i,  per uns o altres motius, acabaven morint-se.Hem de situar- se  en una època en que els animals tenien una gran importància dintre de la economia familiar: força de treball, font d’energia, subministrament de recursos, mercaderia per  l’ intercanvi, etc. Amb les dificultats per les que estava passant Joaquim es va encomanar al Sant  i  el sant el va afavorir: el va lliurar  dels mals  que assotaven el ramat. Agraït  d’allò que per a ell  va representar un miracle, i en acció de gràcies, va posar el  retaule  de rajolets en l’entrada de sa casa.

               Amb esta informació podem datar el retaule en la segona meitat del s. XIX. I malgrat  a la seua antiguitat  es troba encara amb molt bon estat. Els colors del retaule es redueixen a tres: marró, verd i blau. El groc sols per al nimbe del sant.

RETAULE DE S. JOAQUIM, STA. ANA I LA MARE DE DÉU.

3.       

              Situat a la façana de l’església en la plaça amb el mateix nom.

              Consta de 45 rajolets (9x5).És el retaule ceràmic de majors dimensions de tot el poble. Amb unes dimensions aproximades 180x100 cm. El plafó s’adapta perfectament a la fornícula en la que està col·locat i que té uns 10 cm. de profunditat. La fornícula esta emmarcada per carreus de pedra tallada  amb  les arestes rebaixades i reduïdes a un quart de cilindre amb una finalitat d’ornament i augment del grau de visió. El plafó ceràmic esta col·locat en el centre de la façana, centrat exactament damunt de la porta i sota la finestra amb vidriat. Formant tot en el conjunt un retaule en el que el tema central és S. Joaquim, Sta. Anna i La Mare de Déu xiqueta fent al·lusió a l’advocació a la que està consagrada l’església que és La Nativitat de la Mare de Déu.

               El tema està tret dels evangelis apòcrifs, concretament de Protoevangeli de  Santiago en que relata la història de S. Joaquim i Sta. Anna i el naixement de  Maria. Este tema es repeteix en moltes obres d’art a les que se li dona culte en diferents esglésies.

               En esta imatge es representa a S. Joaquim plantat mirant com Sta. Anna asseguda en un banc amb un pergamí desenrotllat damunt de les cames senyala amb l’índex de la mà dreta l’escrit  a una Maria xiqueta,  que agenollada i amb una postura de recolliment mira on li diu sa mare. Al temps que Sta. Ana amb l’índex de la mà esquerra senyala cap amunt, cap al cel. Els tres personatges tenen l’aureola que els rodeja el cap com a símbol de la seua santedat. Tota l’escena es observada per l’Esperit Sant en forma de colom davant del triangle diví que surten d’una finestra celeste. L’Esperit Sant guia l’educació de Maria. S. Joaquim està representat com una persona major, com sempre amb la barba blanca. Sta. Anna encara que adulta no sembla vella. L’escena passa a l’aire lliure, en un banc d’un espai acotat per un mur i darrere apareixen arbres, muntanyes i una edificació imitant  les construccions d’orient. En primer pla i davant del banc un cup guarda els pergamins i davant del mur dos gerrons, el gran amb flors, omplin l’escena. En la part de baix la inscripció:” S. Joaquin Padre de Nuestra Senñora” en al·lusió al patró de Benilloba.

               El plafó ceràmic es quasi monocolor: predomini del blau en diverses tonalitats. A més està el marró per  destacar la figura de S. Joaquim i el blanc per al mantell de Sta. Anna i la túnica de Maria. També  blava i blanca són les formes de la sanefa que envolta l’escena. L’estat de tot el retaule es molt bo a excepció d’un taulellet que està partit i altres dos que tenen resquills en la ceràmica.

RETAULE DE S.JOSEP

               Situat a la façana que dona al carrer San Josep de la casa nº2 del carrer Sta Anna.

               Consta de 12 rajolets (4x3). Amb unes dimensions aproximades de 80x60 cm. El plafó està col·locat a nivell de la paret, sense fornícula. Amb un fanal a la part de dalt, al que sol penjar-se un bunyol per la festa del sant, i a la part de baix està la jardinera.

               S. Josep, l’espòs de Maria, mare de Jesús de Nazaret i per tant pare putatiu d’ell. D’ofici artesà, segons l’Evangeli de S. Mateu, pertany a l’estirp del rei David.S. Josep sol representar-se de jove acompanyat de Jesús  xiquet i amb una vara florida. La seua festivitat es celebra el 19 de març.

               El plafó esta bordejat per una sanefa formada per una llista blanca que forma ales de palometa sobre un fons marró. L’escena està formada per dos figures: la de S. Josep, representat com una persona jove i amb un rostre que s’assembla a la representació de Jesucrist, i la de Jesús xiquet de la mà de son pare. Els dos vestits amb una túnica blava i S. Josep cobert amb capa. Jesús porta a la mà dreta la creu, símbol de la passió i S. Josep a la mà esquerra la vara florida. Els dos calcen sandàlies. El cap de S. Josep esta nimbat mentre que del de Jesús surten tres franges de raigs. El  fons consta del sòl i el cel separats per una línea que forma l’horitzó, sense cap element més a excepció d’unes diminutes herbes. Sota els personatges està retolat el nom del sant.

               El colors dominants són el blau, marró i verd. El seu estat es bo a excepció  de dos rajols partits, un pel mig i l’altre en un cantó.

RETAULE DE STA .ANNA

Imatge antiga desapareguda

Imatge actual

                Situat a la façana nº 8 del carrer Sta. Anna. Abans i fins als anys 80 del segle passat estava en la façana nº5 del mateix carrer. Esta casa va ser derruïda per la seua propietària que va retirar el plafó de la façana apropiant-se  d’ ell amb l’oposició de tot el veïnat. Açò va originar un litigi que va durar  un temps fins que el tribunal va fallar, malauradament,  a favor de la propietària. Aleshores el veïnat va encomanar un nou retaule similar a l’anterior que va ser col·locat en la casa que es va decidir per sorteig. L’original restarà descontextualitzat per algun xalet de la costa.

               El retaule consta de 12 rajolets, 4x3. D’unes mesures aproximades de 80x60 cm. El plafó està col·locat al nivell del a façana sense fornícula. La imatge del plafó està rodejada per una sanefa d’uns 5 cm.  amb formes geomètriques: uns ovals que resten entre els rectangles que formen dues llistes blaves que s’entrecreuen i que estan bordejades per dents de serra. La sanefa s’interromp a la part de baix del plafó on està escrit el nom de la Santa (Tapat per les flors en la foto). En la part de dalt del plafó està el fanal que l’enllumena i a la part de baix la jardinera. El plafó antic estava col·locat dintre d’una fornícula i emmarcat per una motllura amb frontó.

                Sta. Anna segons el evangeli apòcrif de Santiago va ser la Mare de Maria, a la que va tenir quan ja era major, i esposa de S. Joaquim. La iconografia amb la qual se la sol representar es de la següent manera: vestida amb un llarga túnica, un mantell que li cobreix el cap, acompanyada de la seua filla Maria i amb un llibre.

               En el nostre retaule és representa a Sta. Anna seguint els criteris iconogràfics tradicionals: túnica i  mantell,  amb la seua filla Maria, encara de xiqueta, però no porta un llibre sinó un papir desenrotllat damunt de les cames. Sta. Anna està asseguda a un banc i Maria recolzada a ella en actitud de prec. Ambdues porten l’aureola daurada de santes. L’escena es desenvolupa en el camp amb abundant vegetació: xiprers,mates i flors que destaquen sobre un cel blau amb uns pardals que el solquen amb el seu vol. La festivitat de Sta. Anna  es celebra el 26 de juliol junt a la de S. Joaquim, però en Benilloba com se li ha rendit culte tant per se la dona del seu patró com per ser la patrona del ram tèxtil, sector econòmic amb molta tradició, la festa es celebrava el 18 d’agost, dos dies desprès de la celebració de S. Joaquim. Esta santa tenia confraria pròpia, formada pels treballadors del tèxtil,que era la que li rendia culte el dia de la seua festa.

               Els colors predominants són: groc, verd i blau, amb el rosa de les túniques. El estat de conservació del retaule és molt bo.

RETAULE DE S.LLORENS

               Situat a la façana  A  del carrer S. Llorenç. Abans estava situat a la façana de la casa del costat que al reformar-la el van canviar d’ubicació i al temps va ser canviat el retaule ceràmic,  al voltant dels anys 80 del segle passat.

               Consta de 12 rajols, 4x3, amb unes dimensions de 80x60 cm. El plafó  col·locat al nivell de la paret, emmarcat per un llistell ceràmic blau, té una teuladeta per cobrir-lo, sota ella està el fanal per enllumenar al sant. A la part inferior del retaule hi ha una cornisa de marbre rodejada d’una barana de ferro formant una jardinera per a la col·locació de flors en l’onomàstica del sant.

               S. Llorenç naix a Huesca (Hispania Tarraconensis) cap el 225 d.C. En el 257 va ser ordenat diaca pel Papa Sixte II, encarregant-se d’administrar els bens de l’església i la cura dels pobres. Llorens va ser cremat en una foguera damunt d’una graella  el 10 d’agost del 258 en Roma com a conseqüència del edicte del emperador Valeriano que prohibia el culte cristià i decretava la seua persecució. En este dia se celebra la seua festa.

               En el retaule ceràmic es representa al sant amb la cara de jove, perquè realment va morir jove, amb l’aureola pròpia dels sants, vestit amb la dalmàtica de diaca, amb la mà esquera sosté una graella de grans dimensions, instrument amb el qual  va ser martiritzat  i en la mà dreta la fulla de palma símbol del martiri. El fons és neutre, sense cap imatge, amb un color blavós. Sense més colors que el daurat del vestit i el negre de la graella. El estat de conservació és bo.

RETAULE DE LA MARE DE DÉU DELS DOLORS

           Situat a la façana nº 14 del Carrer Mare de Déu dels Dolors.

           Consta de 20 rajolets (5x4) i unes dimensions aproximades de100x80 cm.

           És tracta d’una imatge de la Mare de Deu dels Dolors treta d’una foto  de la escultura  exposada en l’altar de la capella de la Comunió de L’església del poble. La Mare de deu dels Dolors és una advocació de la Mare de Déu en la qual se la representa  vestida de negre o morat i amb 7 punyals clavast al pit en referència al set dolors que va haver de sofrir la Mare de Déu. La nostra imatge també està vestida de negre però sols presenta un punyal clavat al pit i per tant esta més pròxima a la anomenada Verge de la Soledat, seguint el model que va fer Gaspar Becerra per al convent de Ntra. Senyora de la Victoria de Madrid i que va desaparèixer en la guerra Civil. L’escultura de Becerra era vestidora , o siga que sols tenia cap i mans  i un bastiment de fusta  que es vestia de negre, amb un punyal al pit i diadema en lloc de corona. Aleshores la nostra imatge s’assembla més a esta imatge de la Verge de la Soledat. Malgrat tot açò l’advocació del poble de Benilloba és cap a la Mare de Deu dels Dolors,tradicionalment patrona dels llauradors, fins i tot va haver una confraria, en la qual tots els seus membres eren llauradors, amb la finalitat de retre-li culte. Un dia de festes estava dedicat a ella i organitzat per la confraria. La festivitat es celebra el 15 de setembre encara que en Benilloba es celebrava el 16 d’agost, al s’ endemà de S. Joaquim.

           Este plafó ceràmic és el darrer que s’ha col·locat al poble en el carrer del mateix nom i va ser en l’última dècada del S. XX. A pesar de tindre una teulada que el resguarda el plafó esta molt deteriorat, la seua exposició al sol, orientat com està cap al migdia, o la qualitat dels material ha fet que presente una imatge molt descolorida, pàl·lida, amb un color rosat que no té  a veure amb la iconografia real. A més té algun rajol que està partit. El retaule disposa d’un fanal per a la  il·luminació i una jardinera a la part de baix per a l’ornament floral.

RETAULE DE S. JOAQUIM

                 Situat a la façana  nº 51 de C/Major. Mirant al carrer S. Joaquim.

                 El retaule consta de 20 rajolets (5x4). Al voltant del plafón impresa en els rajolets, hi ha una sanefa que consta d’un llistell blau interior seguit d’un llistell mes ample format per semicercles blancs amb una semicircumferència blava interior i entre ells unes puntes de fulla, tot envoltat per un llistell marró. El plafó està dintre de una fornícula d’uns  10 cm de fondària. La fornícula va ser rodejada recientment per una sanefa de ceràmica amb motius geomètrics i vegetals.   En l’últim rajol de la part inferior dreta hi ha una inscripció referent al lloc d’adquisició o fàbrica: “Azulejos E. Guinot”.Valencia.  En la part superior penja un fanalet per al seu enllumenat. En la part inferior una jardinera de ferro pintada de negre sobre una cornisa que excel·leix de la paret. És el receptacle dels ornaments florals en la festa del sant.

               S. Joaquim i Sta Anna són el pares de Maria i iaios de Jesús segons la tradició cristiana. Joaquim i Anna no són mencionats en la Bíblia, d’ells es parla per primera vegada en el “Evangeli apòcrif de Santiago”. Segons este Evangeli Joaquim era un home ric i piadós, que feia donatius als pobres i a la sinagoga. Van viure primer en Galilea i després en Jerusalem. El Sumo sacerdot  va rebutjar a d’ell i a un sacrifici animal que anava a fer pel fet de no tenir fills. Ell és va retirar com a penitencia al desert a fer dejuni durant quaranta dies. Un àngels se li va aparèixer anunciant-li que tindria un fill. És el patró dels iaios i la seua onomàstica se celebra junt a la de Sta. Anna el 26 de juliol. A principis del S. XX el Papa Pío X va traslladar la festivitat al 16 d’Agost, el dia després de l’Assumpció de la Mare de Déu .En Benilloba encara se celebra la seua festivitat en este dia.

               En el plafó es representa a S. Joaquim  a similitud de la imatge que del Sant hi ha a l’ església. Per tant és possible que la composició es fera basant-se en alguna foto de la imatge. Sobre el filacteri en que esta escrit el nom del sant descansa una peanya. Damunt  d’esta peanya s’eleva un S. Joaquim representat com una persona major, amb barba blanca, calb i un garrot sostingut per la  mà esquerra. Assegut a la part esquerra dels peus un angelet aguanta amb el braç esquerre un llibre al temps que amb el dit índex de la mà dreta senyala a l’espectador on ha de llegir. A la part dreta del sant s’eleva un núvol amb dos àngels i dos querubins. A la part alta del núvol asseguda en ell la Mare de Déu amb posició orant mira cap a Déu Pare representat amb un triangle. Davant del triangle un colom representa al Esperit Sant. Del conjunt Pare i Esperit Sant surten uns raig daurats  ornats amb nuvolets i querubins que envolten l’escena. S. Joaquim a més de ser patró del poble té un carrer dedicat a ell.  Els colors predominants son el daurat, el blanc, rosa ,blau i el fons verd. El seu estat de conservació es bo.

               En la part inferior del retaule un rajol ceràmic ens recorda les indulgencies que dona l’arquebisbe  Joaquin Company al qui rese davant la imatge. Joaquim Company va nàixer a Penàguila  en 1732 i va exercir d’arquebisbe de Valencia entre1800 i 1813. Este fet i el tipus d’escriptura utilitzat  ens porta a pensar  en una antiguitat del rajol a voltant d’estes dates, encara que el plafó ceràmic es possible que haja segut substituït amb posterioritat.